3.1 La strutura dla frasa scëmplaCie ie pa na frasa?
|
Flavia |
mët |
debota |
l liber nuef |
sun mëisa |
dla gran majon |
di mutons |
SN grupa dl soget |
SV |
SA |
SN |
SP |
SP |
SP |
Grupa dl predicat |
Te chësc ejëmpl ie la grupa dl soget n sintagma scëmpl: Flavia; la grupa dl predicat ie, ntant sce, n sintagma cumples, metù adum da de plu sintagmes scëmpli: mët / debota / l liber nuef / sun mëisa / dla gran majon / di mutons.
3.1.4 Soget, predicat y espanscions
Soget y predicat ie i elemënc fundamentei dla proposizion cun n liam strënt danter ëi, sibe dal pont de ududa morfologich (n possa dì: ie maie ma nia *ie maia) sibe da chël semantich (n possa dì: l cian baia ma nia *l fier da paidelné baia).
Al soget y al predicat possen ti njunté de d’autri elemënc che prezisea, arichësc o cumpletea si senificat. A chisc elemënc ti dijen espanscions.
L ie trëi sortes de espanscions: i atribuc, la aposizions y i cumplemënc.
- I atribuc ie agetifs che se lieia diretamënter a n inuem.
L majer fra / de David // me / à spiegà / n curt / l problem / de conc.
- La aposizions ie inuemes che n njonta a n auter sintagma nominel.
Daniela, / la sor / de Maria, // me / à / spiegà / n curt / l problem / de conc.
- I cumplemënc ie inuemes o pronoms (che ie da sëui o cun na preposizion che ti va danora), o nce averbs, che njonta senificac al predicat, al soget o a n auter sintagma.
L majer fra / de David // me (= a mi) / à spiegà / n curt / l problem /
de conc.
Atribuc, aposizions y cumplemënc possa se lië a uni sintagma dla frasa, unfat ce funzion logica che l à. Pudon, perchël, avëi:
- espanscions dl soget:
L cian / de Maria // baia.
cumplemënt
L gran cian // baia.
atribut
L cian / de Maria / n cocker // baia.
cumplemënt / aposizion
- espanscions dl predicat che ie for cumplemënc:
L cian de Maria // baia ai ujins.
cumplemënt
- espanscions de atribuc:
N giat asvelt / ti muvimënc // me / à sgraflà.
cumplemënt
- espanscion de d’autri cumplemënc:
N giat / à sgraflà / l cian / de Maria / n cocker.
cumplemënt / cumplemënt / aposizion
3.1.5 Espanscions che ie de bujën y espanscions facoltatives
Danter la espanscions dl predicat possen desferenzië chëles che toca da vester y chëles facoltatives o de njonta. La espanscions che ie de bujën ie chëles che se damanda l senificat dl verb, che, scenó, tumëssa ora nia cumpletà; la espanscions facoltatives njonta informazions mplu al senificat dl verb, ma che ne porta nia pro ala cumpletëza dla frasa.
Erika à maià. → frasa stluta ju: l predicat ne n’à nia bujën
de espanscions.
Erika à ancuntà. → frasa nia stluta ju: l ie bujën almanco de na
espanscion: à ancuntà na cumpania, truepa jënt.
L soget y la espanscions che ie de bujën ie i argumënc dl verb. Pudon avëi:
- verbs cun n argumënt, a chisc ti bastel n soget per avëi n senificat cumpletà; l’autra espanscions dl predicat à, sce n cajo, mé n valor de njonta:
L cian | baia. | L cian | baia | tresora. | |
(soget) | (soget) | ||||
argumënt 1 | argumënt 1 | (espanscion facoltativa) |
- verbs cun doi argumënc:
– sce i ie transitifs se damandi n soget y n cumplemënt oget:
– sce l ie intransitifs se damandi n soget y n cumplemënt indiret:
La ujina | à abinà | n giat. | Edith | sta | te Sëlva. | |
(soget) | (“cie?”) | (soget) | (“ulà?”) | |||
argumënt 1 | argumënt 2 |
argumënt 1 | argumënt 2 |
- verbs cun trëi argumënc, che, deberieda cun l soget, se damanda n cumplemënt oget y n cumplemënt indiret o doi cumplemënc indirec:
Karl | à mprestà | si roda | a mi fra. |
(soget) | (“cie?) | (“a chi?”) | |
arg. 1 | arg. 2 |
arg. 3 |
- verbs cun cater argumënc (reres).
Peter | ciancia | na poesia | dal ladin | tl tudësch. |
(soget) | (“cie?) | (“da cie?”) | (“a cie?) | |
arg. 1 | arg. 2 |
arg. 3 |
arg. 4 |
Paolo | sposta | la scatules | dal magasin | te butëiga. |
(soget) | (“cie?) | (“da ulà?”) | (“a ulà?) | |
arg. 1 | arg. 2 |
arg. 3 |
arg. 4 |
L ie nce n valgun verbs che ne n’à nia bujën de argumënc. L se trata dantaldut de verbs impersonei meteorologics, cun l pronom espletif l danora: nevëi, pluvëi, tampesté y n.i.
L nëiv. L pluev. L tampestea.
Sambën che l ie for mesun njunté ala espanscions che ie de bujën, nce mo d’autra espanscions facoltatives sëuraprò:
L cian // à baià / nsëira / tresora.
La ujina // à abinà / n giat / sun streda.
Cfr. n chësc cont l cap. 4.1.1: La valënza verbela o dl verb.
Co dijen pa? – Co scrijen pa?
Verb o predicat?
A dì bela l’aurità iel la medema cossa: uni verb ie nce n predicat ajache l à la funzion de “perdiché”, de dì zeche n cont dl soget. Per l solit vëniel adurvà la parola predicat per mustré su la funzion dl verb cun l’autra pertes dla frasa y verb per auzé ora n valguna carateristiches spezifiches coche l tëmp, l modus, l genus.
Alexander cëla la televijion.
L predicat ie l verb cëla. Suvënz vën la paroles verb y predicat adurvedes sciche sinonims.
Strutura dla frasa scëmpla