a cura di Marco Forni

3.1 La strutura dla frasa scëmpla

Cie ie pa na frasa?

Ncuei daduman Laura abenëura.

Do avëi liet chësta secuënza de paroles, ne n’iesen nia boni de capì l senificat; la ie nsci ajache l mancia l verb.

Ncuei daduman ie Laura leveda abenëura.

Sce n liej la segonda secuënza, che à n verb de modus finà: ie leveda, ie l senificat tler. Te chësc segondo cajo pudons rujené de na frasa [dal lat. phrasis, gr. phrásis, der. de phrázō ‘dì’]. La frasa ie, nfati, na secuënza de paroles che à n senificat cumpletà, che vën a se l dé ntëur a un n verb. L verb ie perchël l cuer dla frasa.


3.1.1 La frasa scëmpla

L ie doi sortes de frases:

  • la frasa scëmpla, nce dita proposizion, che vën a se l dé de gra a n sëul verb.

Marion studieia rus.

Marion cujina uni di zeche d’auter.

Ntan l temporal ie Marta jita a sosta.

Per ejëmpl ne n’ie la secuënza longia de paroles: la scatula sun mëisa daujin ala majon de Sandra, sor de Petra nia na frasa.

La parola: Maia ie ntant sce na frasa metuda adum da un n predicat.

L cian baia ie na frasa scëmpla ajache la à mé un n verb.

Nce la frasa che vën do, scialdi plu longia, ie na frasa scëmpla scebën che la ebe 54 paroles, ajache la à mé un n verb: ons abinà.

Tl bosch daujin ala cësa de mi nëine, plën de lëns da fueia y da odla, scialdi granc y auc, cun de bela rames spësses y pleces de uni sort de formes, ons abinà, mi cumpanies y ie, n bel pra per nosta grupa dalonc dai curiëusc y dai autri cumpanies de nosta scola.

Ajache n posse rujené de frasa ne n’iel nia mpurtant la lunghëza o l cuntenut dla grupa de paroles cuncedes via n secuënza. L ie al incontra fundamentel che l sibe danter chëstes n verb, a chël che tla sintassa ti vëniel dit predicat (dal latin praedicātum ‘chël che vën dit’), ntëur a chël che se concia ite l’autra paroles.

Na frasa possa nce mé vester metuda adum da n verb cun l pronom espletif l danora.

L pluev. L nëiv. L jeta. L tampestea.


3.1.2 La frases nomineles

L ie nce frases zënza verb, dites frases nomineles, ajache les ie metudes adum mé da elemënc nominei (sostantifs y agetifs o partizips agetivei).

Te n valgun caji ie l verb sotntendù y n possa se l audì ora dal cuntest:

Gheneda zënza auti, mé vel’ un sun tretuar.

L verb sotntendù cun l pronom espletif ie:

L ie gheneda zënza auti.

L ie mé vel’ un sun tretuar.

L ie frases nomineles metudes adum mé da una na parola: Pruibì! y l ie paroles, la paroles-frases, che à la ncëria de crië frases da sëules, coche sci y no (cfr. paroles olofrastiches). La frases nomineles vën dant suvënz te n dialogh che n se giamieia via y ca:

Cie possi pa fé? – Mé zeche. – Cie? – Jì a cësa. – Can? – Śën.

La frasa nominela vën dant nce:

  • canche l cuntest juda a capì saurì l predicat. Per ejëmpl tla respostes:

Me juda pa zachei a finé l lëur? Ie! (= Ie te jude a finé l lëur).

  • cun i saluc:

Bon di! A tosc!

Ciau, a duman sun Ciampinëi.

  • ti tituli dla zaites:

Desgrazia sun i crëps, trëi morc.

Ancunteda danter i presidënc de stat ala cunferënza sun l ambient.


3.1.3 I sintagmes

La frasa ne n’ie nia na scëmpla cumpëida de paroles, ma n sistem struturà. Per capì si strutura iel bujën de recunëscer la funzion dla paroles y i liams che les lieia. Uni frasa se lascia tò ndalauter te na lingia de uniteies sintatiches de basa a chëles che n ti dij sintagmes (dal grech sỳntagma ‘cumbinazion’): singula paroles o, plu suvënz, grupes de paroles, che tol su la medema funzion sintatica.

Te uni frasa ie la grupa dl soget y la grupa dl predicat i doi sintagmes fundamentei, ajache l soget y l predicat ie la doi seves dla frasa.

Fajon n ejëmpl cun chësta doi frases:

sintassa_1.jpg

Ti chedri de chisc doi ejëmpli ons auzà ora la uniteies sintatiches fundamenteles (o sintagmes). Te uni retangul de chësc schema ons n sintagma scëmpl.

Aldò dl elemënt che determinea la funzion sintatica de duta la grupa de paroles, pudons desferenzië de plu sortes de sintagmes:

I sintagmes nominei (SN) ie furmei da:

  • inuem: Flavia
  • articul + inuem: l liber
  • articul + inuem + agetif: l liber nuef
  • agetif + inuem: gran majon

Mpede n inuem pudons avëi uni pert dl descurs tla funzion de inuem:

  • n pronom: duc
  • n agetif sostantivà: i ladins
  • n infinitif sostantivà: l bever
  • n averb sostantivà: l bën

I sintagmes verbei (SV) ie metui adum da:

  • na forma verbela scëmpla: mët
  • na forma verbela cumposta: à scincà
  • da n verb servil, fraseologich o de gauja cun n verb tl infinitif che vën do:

    messon jì; é lascià cumedé.

I sintagmes preposizionei (SP) ie metui adum da:

  • inuemes o pronoms a chëi che l ti va danora na preposizion scëmpla: di mutons
  • inuemes o pronoms a chëi che l ti va danora na preposizion articuleda: dla majon
  • na locuzion preposizionela: tres mesun de n cabl.

I sintagmes averbiei (SA) ie furmei da:

  • n averb: debota
  • na locuzion averbiela: al plu prësc

Flavia

mët

debota

l liber nuef

sun mëisa

dla gran

majon

di mutons

SN

grupa

dl soget

SV

SA

SN

SP

SP

SP

Grupa dl predicat

Te chësc ejëmpl ie la grupa dl soget n sintagma scëmpl: Flavia; la grupa dl predicat ie, ntant sce, n sintagma cumples, metù adum da de plu sintagmes scëmpli: mët / debota / l liber nuef / sun mëisa / dla gran majon / di mutons.


3.1.4 Soget, predicat y espanscions

Soget y predicat ie i elemënc fundamentei dla proposizion cun n liam strënt danter ëi, sibe dal pont de ududa morfologich (n possa dì: ie maie ma nia *ie maia) sibe da chël semantich (n possa dì: l cian baia ma nia *l fier da paidelné baia).

Al soget y al predicat possen ti njunté de d’autri elemënc che prezisea, arichësc o cumpletea si senificat. A chisc elemënc ti dijen espanscions.

L ie trëi sortes de espanscions: i atribuc, la aposizions y i cumplemënc.

  • I atribuc ie agetifs che se lieia diretamënter a n inuem.

L majer fra / de David // me / à spiegà / n curt / l problem / de conc.

  • La aposizions ie inuemes che n njonta a n auter sintagma nominel.

Daniela, / la sor / de Maria, // me / à / spiegà / n curt / l problem / de conc.

  • I cumplemënc ie inuemes o pronoms (che ie da sëui o cun na preposizion che ti va danora), o nce averbs, che njonta senificac al predicat, al soget o a n auter sintagma.

L majer fra / de David // me (= a mi) / à spiegà / n curt / l problem /
de conc.

Atribuc, aposizions y cumplemënc possa se lië a uni sintagma dla frasa, unfat ce funzion logica che l à. Pudon, perchël, avëi:

  • espanscions dl soget:

L cian / de Maria // baia.

cumplemënt

L gran cian // baia.

atribut

L cian / de Maria / n cocker // baia.

cumplemënt / aposizion

  • espanscions dl predicat che ie for cumplemënc:

L cian de Maria // baia ai ujins.

cumplemënt

  • espanscions de atribuc:

N giat asvelt / ti muvimënc // me / à sgraflà.

cumplemënt

  • espanscion de d’autri cumplemënc:

    N giat / à sgraflà / l cian / de Maria / n cocker.

cumplemënt / cumplemënt / aposizion


3.1.5 Espanscions che ie de bujën y espanscions facoltatives

Danter la espanscions dl predicat possen desferenzië chëles che toca da vester y chëles facoltatives o de njonta. La espanscions che ie de bujën ie chëles che se damanda l senificat dl verb, che, scenó, tumëssa ora nia cumpletà; la espan­­scions facoltatives njonta informazions mplu al senificat dl verb, ma che ne porta nia pro ala cumpletëza dla frasa.

Erika à maià. → frasa stluta ju: l predicat ne n’à nia bujën

de espanscions.

Erika à ancuntà. → frasa nia stluta ju: l ie bujën almanco de na

espanscion: à ancuntà na cumpania, truepa jënt.

L soget y la espanscions che ie de bujën ie i argumënc dl verb. Pudon avëi:

  • verbs cun n argumënt, a chisc ti bastel n soget per avëi n senificat cumpletà; l’autra espanscions dl predicat à, sce n cajo, mé n valor de njonta:

L cian baia. L cian baia tresora.
(soget) (soget)
argumënt 1 argumënt 1 (espanscion facoltativa)
  • verbs cun doi argumënc:

sce i ie transitifs se damandi n soget y n cumplemënt oget:

sce l ie intransitifs se damandi n soget y n cumplemënt indiret:

La ujina à abinà n giat. Edith sta te Sëlva.
(soget) (“cie?”) (soget) (“ulà?”)
argumënt 1 argumënt 2
argumënt 1 argumënt 2

  • verbs cun trëi argumënc, che, deberieda cun l soget, se damanda n cumplemënt oget y n cumplemënt indiret o doi cumplemënc indirec:

Karl à mprestà si roda a mi fra.
(soget) (“cie?) (“a chi?”)
arg. 1 arg. 2
arg. 3

  • verbs cun cater argumënc (reres).
Peter ciancia na poesia dal ladin tl tudësch.
(soget) (“cie?) (“da cie?”) (“a cie?)
arg. 1 arg. 2
arg. 3
arg. 4

Paolo sposta la scatules dal magasin te butëiga.
(soget) (“cie?) (“da ulà?”) (“a ulà?)
arg. 1 arg. 2
arg. 3
arg. 4

L ie nce n valgun verbs che ne n’à nia bujën de argumënc. L se trata dantaldut de verbs impersonei meteorologics, cun l pronom espletif l danora: nevëi, pluvëi, tampesté y n.i.

L nëiv. L pluev. L tampestea.

Sambën che l ie for mesun njunté ala espanscions che ie de bujën, nce mo d’autra espanscions facoltatives sëuraprò:

L cian // à baià / nsëira / tresora.

La ujina // à abinà / n giat / sun streda.

Cfr. n chësc cont l cap. 4.1.1: La valënza verbela o dl verb.


Co dijen pa? – Co scrijen pa?

Verb o predicat?

A dì bela l’aurità iel la medema cossa: uni verb ie nce n predicat ajache l à la funzion de “perdiché”, de dì zeche n cont dl soget. Per l solit vëniel adurvà la parola predicat per mustré su la funzion dl verb cun l’autra pertes dla frasa y verb per auzé ora n valguna carateristiches spezifiches coche l tëmp, l modus, l genus.

Alexander cëla la televijion.

L predicat ie l verb cëla. Suvënz vën la paroles verb y predicat adurvedes sciche sinonims.


Strutura dla frasa scëmpla

sintassa_2.jpg