a cura di Marco Forni

4.4 L descors diret y indiret

L descors diret porta dant a puntin y diretamënter la paroles pronunziedes da na persona. Per l solit scumëncel cun n verb “dl dì”: dì, svaië, respuender, damandé y n.i.

L vën auzà ora, tl scrit, da sënies grafics particuleres, coche la virgulëtes o la rissa curta:

Karl me ova dit ora de n sarëin: “Muesse te cunté l’aurità”.

«Ulà sons’a capitei?» ova damandà Werner.

– Te mbastësses’a l am de me judé?

L descors indiret dà esprescion a n pensier o ala paroles de na persona tres la cunteda de n auter, che l porta dant cun n verb “dl dì”: Tulon ca i ejëmpli dessëura:

Karl me ova dit ora de n sarëin che l messova me cunté l’aurità.

Werner ova damandà ulache fan capitei.

L me ova damandà sce me ësse mbastà l am de l judé.

L descors diret ie struturalmënter laite tla cunteda. Sce l mudon tl descors indiret, la proposizions che tl diret fova frases indipendëntes (cuncedes ite danter virgulëtes o risses curtes), devënteles tl indiret proposizions subordinedes, dantaldut ogetives o interogatives indiretes (zënza sënies grafics).

Tl passé dal descors diret al descors indiret iel suvënz bujën de mudé n valguna paroles: pronoms personei, agetifs y pronoms possessifs y demustratifs, verbs, averbs de tëmp o de luech y n.i., per les adaté ala frasa rejënta.

Descors diret

Descors indiret

Rujenan de Karl, ti ova Paolo dit a Werner: «N chësc cont, ie son a una cun , nia cun ël».

Rujenan de Karl, ti ova Paolo dit a Werner che sun chël argumënt fovel a una cun ël, nia cun si cumpani.

(n ne pudëssa nia dì: *fovel a una cun ël, nia cun ël).

Cialon śën deberieda la defrënzes danter n descors diret y na si trascrizion, che vede plu a una che la va, tl descors indiret. L ie unì sotrissà n valguna pertes mudedes.

Descors diret

Descors indiret

N di Josef chërda su n cumpani: «Hoi Lukas, co vala? Te chërde su ajache é vel’ de bel da te lascé udëi.

Cunescës’a l’ultima verscion dl videojuech ***? Inier me l’ei cumpreda. Ncuei daduman ie unì a me crì Leo y l’on purveda ora: na marueia. Sce te vënies nce tu fajons damat deberieda duc trëi».

N di Josef chërda su si cumpani Lukas, ël l saluda y ti damanda coche la ti va. L ti dij che ël l à cherdà su ajache l à vel’ de bel da ti lascé udëi. L ti damanda sce l cunësc l’ultima verscion dl videojuech *** y l ti dij che l di dant se l’al cumpreda. L dij nce che n chël di daduman ie Leo jit a l crì y che i l’a purveda ora che l fova na marueia. L fina via dijan che sce Lukas jirà da

d’ël fajerai damat deberieda duc trëi.

Canche n passa dal descors diret al descors indiret ie i mudamënc di tëmps verbei limitei, sce la cunteda ie tl presënt: N di Josef chërda su... y ti damanda. Sce la cunteda ie, ntant sce, tl passà: N di ova Josef cherdà su..., muessa duc i tëmps verbei unì passenei ite per i fé cuncurdé cun l tëmp prinzipel dla cunteda.

Descors indiret tl passà

N di ova Josef cherdà su si cumpani Lukas, ël l ova saludà y ti ova damandà coche la ti jisse. L ti ova dit che ël l ova cherdà su ajache l ova vel’ de bel da ti lascé udëi. L ti ova damandà sce l cunesciova l’ultima verscion dl videojuech *** y l ti ova dit che l di dant se l’ovel cumpreda. L ti ova nce dit che n chël di daduman fova Leo jit a l crì y che i l’ova purveda ora che l fova na marueia. L ova finà via dijan che sce Lukas fossa jit da d’ël ëssi fat damat deberieda duc trëi.

Tlo dessot purtons dant ejëmpli de coche muda i tëmps verbei prinzipei tl passé dal descors diret a chël indiret n relazion al tëmp dla rejënta.

Tëmps dl descors diret

Tëmps dl descors indiret

rejënta

tl presënt

Klaus dij a Deborah: «Son a una cun té».

Klaus dij a Deborah: «Fove a una cun té».

Klaus dij a Deborah: «Saré a una cun té».

Klaus dij a Deborah che l ie a una cun ëila.

Klaus dij a Deborah che l fova a una cun ëila.

Klaus dij a Deborah che l sarà a una cun ëila.

rejënta

tl passà

Klaus ova dit a Deborah: «Son a una cun té».

Klaus ova dit a Deborah: «Fove a una cun té».

Klaus ova dit a Deborah: «Saré a una cun té».

Klaus ova dit a Deborah che l fova a una cun ëila.

Klaus ova dit a Deborah che l fova stat a una cun ëila.

Klaus ova dit a Deborah che l fossa stat a una cun ëila.

L descors indiret liede

L descors indiret liede mët tla forma indireta l descors de na persona, ma zënza se nuzé de verbs dl y mantenian n valgun elemënc tipics dl descors diret (frases interogatives, estlamatives, interiezions). La frases pronunziedes ne vën, perchël, nia mudedes te subordinedes, ma les resta indipendëntes; verbs, pronoms personei, possessifs y n.i. vën adatei ala cunteda. Tulon inò ca l test de Josef se nuzan de chësc sistem.

Descors indiret liede

N di chërda su Josef si cumpani Lukas, l saluda y l damanda coche la ti va. Ël l à cherdà su ajache l à vel’ de bel da ti lascé udëi. Cunëscel pa l’ultima verscion dl videojuech ***? L di dant se l’al cumpreda. N chël di daduman ie Leo jit a l crì y ëi l’à purveda ora: na marueia. Sce Lukas jirà da d’ël fajerai damat deberieda duc trëi.

Te chësta trascrizion ie metudes indiretamënter la paroles pronunziedes da Josef, zënza adurvé verbs dl y adurvan esprescions o sënies de interpunzion – tlo sotrissei – dl descors diret. Dut l test sbriscia via saurì.

Descors diret

Descors indiret

Ie dije: “É apustà l auto nuef.

a) Ie dije che é apustà l auto nuef.

b) Ie dije de avëi apustà l auto nuef.

L pere dij: “É apustà l auto nuef.

a) L pere dij che l à apustà l auto nuef.

b) L pere dij de avëi apustà l auto nuef.

L dijerà: “É apustà l auto nuef.

a) L dijerà che l à apustà l auto nuef.

b) L dijerà de avëi apustà l auto nuef.

Sce l verb dla prinzipela ie tl presënt o tl futur, muda tla segundera al plu la persona y sce on tla prinzipela y tla segundera l medem soget, possen nce adurvé de + infinitif.

Ma sce l verb dla prinzipela ie te n tëmp passà, pona muda plu cosses:

sce on tl descors diret:

ons tl descors indiret:

a) l presënt indicatif

presënt / passà cumpost / plucheperfet indicatif

L à dit: “Śën vedi.

L à dit che l va (presënt, sce l ie mo tlo).

L à dit che l jiva (imperfet, sce l ie bele jit).

L à damandà: “Can vëniela pa?

L à damandà canche la vën (presënt, sce la ne n’ie mo nia tlo).

L à damandà canche la fossa unida (plucheperfet congiuntif, sce n ne sà nia segur sce la fova per unì o no).

L pere à dit: “Ie aposte l auto nuef.

L pere à dit che l aposta l auto nuef (presënt, sce l ne l’à mo nia fat).

L pere à dit de apusté l auto nuef.

NB. de + infinitif possa mé unì adurvà sce on l medem soget te tramedoi proposizions.

b) l imperfet indicatif

l imperfet indicatif

L à dit: “Ie ciantove suvënz.

L à dit che l ciantova suvënz.

c) l perfet indicatif

l perfet o plucheperfet indicatif

L à dit: “Me n son jit.

L à dit che l se n ie jit (perfet, sce l se n ie jit puech dant).

L à dit che l se n fova jit (plucheperfet, sce l se n fova jit n struf dant).

Ël l à damandà: “Can iela pa ruveda?

Ël l à damandà canche la ie ruveda (perfet, sce la ie ruveda puech dant).

Ël l à damandà canche la fova ruveda (plucheperfet, sce la fova ruveda giut dant).

d) l futur

l futur

L à dit: “Ruveré duman.

L à dit che l ruverà duman.

e) l imperatif

1) dassëi + infinitif

L à dit: “Vaten!

L à dit che l dëssa se n jì.

2) de + infinitif

L ti à dit de se n jì.

3) che + congiuntif

L ti à dit, che l se n vede.

NB. Datrai vëniel dant de messëi junté vel’ parola (p.ej. n. pronom) per fé l descors indiret plu tler; cëla dessëura: L ti à dit, che l se n vede.