2.4 L agetif cualificatif
Lijan chësta risses unions al savëi che la familia de Ingrid fova rica, che si cësa fova nueva, bela y granda y che i ujins fova pueresc; chësc vën a se l dé de gra ai agetifs cualificatifs auzei ora te chësc test.
la blòta muta l ciaval blanch
la blòta mutans (nia: la *blòtes mutans) Coche n vëija l agetif blanc, ntant sce, che vën do l sostantif, cuncurdea cun ciavei.
|
Agetifs cualificatifs cun funzion atributiva |
|||
m.sing. |
m.pl. |
f.sing. |
f.pl. |
l bel ciof |
i biei ciofs |
la bela tea |
la bela tées |
l bur mut |
i bur mutons |
la burta sief |
la burta sieves |
l bon mëil |
i bon mëiles |
la bona jopa |
la bona jopes |
l stlet vin |
i stlet vins |
la stleta cëina |
la stleta cëines |
l rie cian |
i rie cians |
la rie tlocia |
la rie tloces |
l blòt ucel |
i blòt uciei |
la blòta suricia |
la blòta surices |
l pitl ciof |
i pitli ciofs |
la pitla muta |
la pitla mutans |
l gran lën |
i gran lëns |
la gran cësa |
la gran cëses |
l puere giat |
i puere giac |
la puera anda |
la puera andes |
l vedl guant |
i vedli guanc |
la vedla mëisa |
la vedla mëises |
l drë penel |
i drë peniei |
la drëta forba |
la drëta forbes |
n cër guant |
cër guanc* |
na cërta rocia |
cërta roces* |
*L plurel masculin cër y l feminin cërta ne n’à, de regula, nia l articul danora.
Lecordete
Sce un o de plu agetifs vën a sté do l sostantif feminin plurel, pona al/ai la forma dl plurel:
Cater gialines beles y spevies.
Sce un de chisc agetifs sëurantol na funzion averbiela per l auter agetif che vën do, restel coche tl singuler:
Cater gialines bela blances y spevies.
La posizion dl agetif possa mudé aldò dla sort.
- Chëla di determinatifs ie fërma:
Vel’ cumpanies ie bele ruvei.
Nia: *Cumpanies vel’ ie bele ruvei.
Chësta cësa ie bela.
Nia: *Cësa chësta ie bela.
- Chëla di cualificatifs ie n mumënt plu liedia:
L vedl ost (= l ost da dant) à lascià de lauré.
L ost vedl (= vedl d’età) ie jit n pension.
La puera anda (p.ej.: n cont dla sanità) l’à paieda.
La anda puera (p.ej.: n cont de scioldi) à la stënta.
N possa dì che n agetif che vën do l inuem possa datrai nce unì dan l inuem cun l medemo senificat: na mëisa granda = na gran mëisa; al incontra chël che vën dant ne possa nia for unì do y mantenì l medemo senificat:
na puera ëila ≠ n’ëila puera.
Nce te chisc caji muda la posizion defrënta dl agetif l senificat dla frasa:
1ª La vedla roles se à rot.
2ª La roles vedles se à rot.
Tla prima frasa nes dij l agetif vedla, che ie dan l inuem, che duta la roles fova vedles. Chësta informazion ne n’ie nia de bujën per capì de ciuna roles che n rejona, n pudëssa la tò demez zënza che l ti vënie mancia zeche al senificat essenziel. Te chësc cajo à l agetif valor descritif, chël uel dì che l njonta particuleres al inuem a chël che l se referësc.
Tla segonda frasa, ntant sce, ie l agetif do l inuem; l njonta na informazion che ie de bujën per capì de ciuna roles che n rejona: nia duta la roles se à rot, mé la vedles. Te chësc cajo à l agetif n valor restritif, ajache l strënj ite l ciamp de referimënt a n valgun ogec auzei ora dal inuem y l va de bujën de i identifiché y de i desferenzië dai autri.
Canche n agetif cualificatif à funzion atributiva y si informazion caraterisea n inuem te si categoria, iel per l solit dan l inuem: L à na gran cësa (si cësa ie granda nia pitla).
Canche l à, al incontra, funzion predicativa y l ie bujën de desferenzië chël inuem vëniel do l inuem: Ël chier na cësa granda y nueva (ël ne chier nia na cësa pitla y vedla).
Tl plurel se cumporta i agetifs a na maniera defrënta.
- Sce l agetif à la funzion atributiva y l ti va danora al sostantif, vëniel adur- và tla forma dl singuler y te vel’ cajo te na forma scurteda.
Ël à de bon dënz.
La bona tëurtes.
I bur lecorc.
Chëla burta manëces.
Ezezions ie i agetifs tl masculin bel, pitl, vedl che à si plurel:
De biei saluc.
Fé pitli tòc de pan.
Lecurdé i vedli tëmps.
- Sce l agetif à la funzion atributiva y ie cuncià ite do l sostantif, vëniel adur- và tla forma dl plurel cun la desinënza -es:
i schi nueves
la ondes autes
Chësc vel nce per chëi caji canche l agetif à funzion predicativa y l muessa unì acurdà cun l soget tla forma dl plurel:
Chëla manëces burtes ne n’uei nia me tré sëura.
Chëla manëces ie burtes.
- I agetifs che va danora sciche atribuc de sostantifs feminins plurei ie tla forma singulera. Canche i vën do n verb copulatif muessi avëi la forma dl plurel:
la pitla mutans la mutans ie pitles
la burta stries la stries ie burtes
la bona tëurtes la tëurtes ie bones
- N valgun agetifs che ie dan sostantifs plurei masculins possa vester o tla forma dl singuler o te na forma scurteda. Canche i vën do n verb copulatif (per ejëmpl: vester, deventé, semië) muessi avëi la forma dl plurel:
i blòt uciei i uciei ie blòc
i bon sculeies i sculeies ie boni
i puere paures i paures ie pueresc
i rie mutons i mutons ie riei
i stlet pëires i pëires ie stlec
i bur (nia: burt) lëures i lëures ie burc
i drë (nia: drët) strumënc i strumënc ie drëc
i gran (nia: grant) mures i mures ie granc
2.4.4 Caji particuleres de agetifs cualificatifs dan l sostantif
Gran o grant
Sce l agetif à la funzion de atribut y sta dan l sostantif, vëniel adurvà la forma scurteda zënza cuncurdanza:
l gran mut i gran mutons
la gran muta la gran mutans.
L troncamënt gran vën dant, perchël, sibe tl masculin che tl feminin.
Canche l agetif à la funzion de atribut y sta do l verb, vëniel adurvà la forma ntiera y n à la cuncurdanza:
l viere grant i vieresc granc
na mëisa granda la mëises grandes.
Sce l agetif cun funzion predicativa vën a sté do l verb, vëniel adurvà la forma ntiera y n à la cuncurdanza:
l mut ie grant i mutons ie granc
la muta ie granda la mutans ie grandes.
Canche l vën sostantivà, al la forma ntiera:
tu ies n grant vo sëis de granc
ëila ie na granda vo sëis de grandes.
Bur o burt y drë o drët
Sce l agetif cun funzion atributiva vën a sté dan l sostantif masculin, vëniel adurvà la forma scurteda zënza cuncurdanza:
l bur mut i bur mutons
l drë lën i drë lëns.
Canche l agetif cun funzion atributiva vën a sté dan l sostantif feminin, vëniel adurvà la forma dl singuler:
la burta muta la burta mutans
la drëta corda la drëta cordes.
Sce l agetif cun funzion predicativa vën a sté do l verb, vëniel adurvà la forma ntiera y n à la cuncurdanza:
l mut ie burt i mutons ie burc
la muta ie burta la mutans ie burtes
l cont ie drët i conc ie drëc
la soluzion ie drëta la soluzions ie drëtes.
Canche l vën sostantivà, al la forma ntiera:
chël ie n burt chëi ie de burc
chëla ie na burta chëles ie de burtes
tu ies l drët chël à la drëta
chëi ie mo i drëc é propi urtà la drëtes.
L agetif rie
Sce l agetif cun funzion atributiva vën a sté dan l sostantif, vëniel adurvà la forma dl singuler masculin:
ce rie tof chisc ie de rie tëmps
ëila à na rie ciera ëiles à de rie muses.
Canche l agetif cun funzion predicativa vën a sté do l verb, vëniel adurvà la forma ntiera y n à la cuncurdanza:
ël ie rie ëi ie riei
la jocera ie ria chësta persones ie ries.
Sce l vën sostantivà, al la forma ntiera:
tò cun la bones o cun la ries.
L agetif cër-cërt
Sce l agetif à la funzion de atribut y sta dan l sostantif masculin, vëniel adurvà la forma scurteda zënza cuncurdanza:
n cër giat cër giac.
Canche l agetif cun funzion atributiva vën a sté dan l sostantif feminin, vëniel adurvà la forma dl singuler:
na cërta rocia cërta roces.
Sce l vën sostantivà, al la forma ntiera:
l ie n cërt i ie de cërc.
L agetif miëur
Sce l agetif cun funzion atributiva vën a sté dan l sostantif, vëniel adurvà la forma dl singuler:
l miëur vin i miëur vins
la miëura buanda la miëura buandes.
Canche l agetif cun funzion predicativa vën a sté do l verb, vëniel adurvà la forma ntiera y n à la cuncurdanza:
l pëir ie miëur i pëires ie miëures
la cucia ie miëura la cuces ie miëures.
Per fé l degré dl superlatif relatif al la forma ntiera:
Matie ie l miëur de sautè.
La mutans dl cor de Sëlva ie la miëures de cianté.
Co dijen pa? – Co scrijen pa?
Tl gherdëina da plu da giut fovel mé l agetif feminin che perdova l -s plurel sce l stajova dan l sostantif. La gran pert di agetifs masculins che forma l plurel cun -(e)s, -esc, -c y nce cun -i, manteniva chësta desinënza dan l sostantif, ma do y do l’ai ënghe plu o manco perduda (da vel’ un l’auden mo for), bonamënter do l mëudl dl feminin.
Pludagiut univel dit: i primes tëmps, i miëures sculeies, i blòc ciofs.
Ncuei auden feter mé plu: i prim tëmps, i miëur sculeies, i blòt ciofs.
Lecordete
sot ie n agetif (‘tief’ / ‘profondo’) y à cuncurdanzes:
l lech ie sot i lec ie soc
la buja ie sota la bujes ie sotes
sota ie na preposizion (‘unter’ / ‘sotto’) y perchël ne n’ala deguna cuncurdanzes:
Sota tublà passa n cian. Sota i tublei tirel l’aria.
Sota cësa iel n verzon. Sota i lëns crëscel fonc.
La forma sota cun l’ -a ala fin, che ne n’ie nia auter che la preposizion a (<lat. AD) vën scrita adum, ajache belau duta la jënt de Gherdëina l’aud coche na unità.
2.4.5 La flescion dl agetif
Per auzé ora l genus y l numer di agetifs vëniel adurvà, per l plu, la medema formes che vën dant cun i sostantifs. L plurel ie furmà o cun la desinënza -s y si variantes, sibe tl cajo de agetifs masculins che feminins; o scenó cun la desinënza -i y la variantes palatalisedes curespundëntes, mé tl cajo de agetifs masculins. Per l feminin singuler ie generaliseda la desinënza cun -a.
Canche l vën njuntà na desinënza possel tla ravisa unì a se l dé mudazions fone- tiches, danter chëstes:
- la sonorisazion di consonanc sëurc ala fin de parola:
grant – granda – grandes
grisc – grija – grijes
valif – valiva – valives
- la sincopa di vocai atons tla silba finela:
sciter – scitri – scitra – scitres
- la palatalisazion di consonanc finei:
blanch – blanc – blancia – blances
fosch – fosc – foscia – fosces
- l tumé demez dl vocal finel -e te agetifs masculins plurei, te agetifs feminins tl singuler y tl plurel; chësc vocal vën giamià ora dala desinënzes -i, -a y -e, ala ultima doves ti val danora n -i-:
lize – lizi – lizia – lizies
eje – eji – ejia – ejies
- l possa unì dant nce formes zënza -i:
salvere – salveresc – salvera – salveres
cëre – cëresc – cëra – cëres
- i agetifs che fina cun -l à formes reguleres tl feminin singuler y plurel; tl plurel masculin fini cun -i, ma l -l possa nce tumé demez y lascé mé plu la desinënza:
mol – moi
- l -l se mantën te d’autri caji:
dëibl – dëibli
- sce n agetif fina cun -el y vën dal latin -ELLUS, al l plurel che fina ora cun -iei:
bel – biei
mujel – mujiei
- chëi che se lieia al latin -ALE[M] finà ora, al incontra, cun -ei:
generel – generei
naturel – naturei
La formes agetiveles dl partizip passà va a una cun la formes verbeles curespun- dëntes. Aldò dla coniugazion muda nce la desinënzes. Leprò muessen sambën nce tenì cont dla formes ireguleres.
Chëles reguleres se presënta cun chësta desinënzes:
- 1ª coniugazion: -à, -ei, -eda, -edes / -à, -ëi, -ëda, -ëdes
tumà – tumei – tumeda – tumedes
ciarcià – ciarcëi – ciarcëda – ciarcëdes
- 2ª y 3ª coniugazion: -ù, -ui, -uda, -udes
temù – temui – temuda – temudes
- 4ª coniugazion: -ì, -ii, -ida, -ides
stlarì – stlarii – stlarida – stlarides
Nia duta la formes va do a n orden sistematich tler. Nsci udons che i cater agetifs tlo dessot fina tl singuler duc cun [k]; tl singuler feminin ai, al incontra, formes defin desvalives:
blanch – blancia [ ...tʃa]
lonch – longia [ ...dʒa]
fosch – foscia [ ...ʃa]
rich – rica [ ...ka]
La formes ireguleres, che ie jites troies storics desvalifs, muessen mparé. N les possa perchël nia memorisé sun na fundamënta de reflescions analogiches.
2.4.6 Cheder dla formes di agetifs cualificatifs
Feter duc i agetifs cualificatifs ie paroles mudëntes, chël uel dì che i muda la desinënza cuncurdan tl genus y numer cun l inuem che i acumpanieia (vin bon, cërn bona, crafons boni, condizions bones).
Agetifs che fina cun n vocal tl singuler masculin
m.sing. |
m.pl. |
f.sing. |
f.pl. |
ejëmpli |
-à |
-ei |
-eda |
-edes |
amalà – amalei, amaleda – amaledes, |
-ià |
-iei |
-ieda |
-iedes |
mpià – mpiei, mpieda – mpiedes |
-cià |
-cëi |
-cëda |
-cëdes |
tacià – tacëi, tacëda – tacëdes |
-e |
-esc |
-a |
-es |
salvere – salveresc, salvera – salveres |
-e |
-esc |
-ia |
-ies |
muele – muelesc, muelia – muelies |
-e |
-i |
-ia |
-ies |
deslije – desliji, deslijia – deslijies ma: rie – riei, ria – ries |
-é |
-eies |
-ea |
-ées/-eies |
ciancané – ciancaneies, ciancanea – ciancanées/ciancaneies nevicé – neviceies, nevicea – neviceies |
-ì |
-ii |
-ida |
-ides |
descurì – descurii, descurida – descurides varì – varii, varida – varides |
-ù |
-ui |
-uda |
-udes |
batù – batui, batuda – batudes pasciù – pasciui, pasciuda – pasciudes |
Agetifs che fina cun n consonant tl singuler masculin
m.sing. |
m.pl. |
f.sing. |
f.pl. |
ejëmpli |
-c |
-ces |
-cia |
-ces |
maladic – maladices, maladicia – maladices piec – pieces, piecia – pieces |
-sc |
-sces |
-scia |
-sces |
riesc – riesces, riescia – riesces |
-sc |
-jes |
-ja |
-jes |
grisc – grijes, grija – grijes |
-f |
-fs |
-fa |
-fes |
sciorf – sciorfs, sciorfa – sciorfes |
-f |
-ves |
-va |
-ves |
ulentif – ulentives, ulentiva – ulentives valif – valives, valiva – valives |
N valgun agetifs cun la desinënza -if tl singuler, possa avëi sibe la desinënza -ifs che -ives tl plurel masculin: ulentifs o ulentives, valifs o valives |
||||
-ch |
cs |
-ca |
-ches |
storich – storics, storica – storiches tipich – tipics, tipica – tipiches |
-ch |
-c |
-cia |
-ces |
pesoch – pesoc, pesocia – pesoces stanch – stanc, stancia – stances |
-sch |
-sc |
-scia |
-sces |
fosch – fosc, foscia – fosces tudësch – tudësc, tudëscia – tudësces |
cons.+l |
cons.+li |
cons.+la |
cons.+les |
dëibl – dëibli, dëibla – dëibles scëmpl – scëmpli, scëmpla – scëmples |
voc.+m |
voc.+ms |
voc.+ma |
voc.+mes |
brum – brums, bruma – brumes |
cons.+m |
cons.+mes |
cons.+ma |
cons.+mes |
colm – colmes, colma – colmes |
-n |
-ns |
-na |
-nes |
furlan – furlans, furlana – furlanes mesan – mesans, mesana – mesanes |
´-en |
´-eni |
´-ena |
´-enes |
cuecen – cueceni, cuecena – cuecenes N.B.: nce: cueciun – cueceni |
cons.+n |
cons.+ni/-ns |
cons.+na |
cons.+nes |
cëurn – cëurni/-ns, cëurna – cëurnes |
-p |
-ps |
-pa |
-pes |
truep – trueps, truepa – truepes |
-p |
-bes |
-ba |
-bes |
stramp – strambes, stramba – strambes |
-r |
-res |
-ra |
-res |
fulestier – fulestieres, fulestiera – fulestieres tler – tleres, tlera – tleres |
´-ter |
´-tri |
´-tra |
´-tres |
munter – muntri, muntra – muntres |
´-der |
´-dri |
´-dra |
´-dres |
zebider – zebidri, zebidra – zebidres |
-s |
-sc |
-sa |
-ses |
periculëus – periculëusc, periculëusa – periculëuses res – resc, resa – reses |
-t |
-c |
-ta |
-tes |
smort – smorc, smorta – smortes |
-t |
-c |
-da |
-des |
turont – turonc, turonda – turondes vërt – vërc, vërda – vërdes |
-z |
-c |
-a |
-es |
nsëuz – nsëuc, nsëuza – nsëuzes fauz – fauc, fauza – fauzes |
Agetifs che fina cun l consonant -l tl singuler masculin, cun mo dant n vocal o difton
m.sing. |
m.pl. |
f.sing. |
f.pl. |
ejëmpli |
-al |
cons.+ai |
-ala |
-ales |
normal – normai, normala – normales |
-el |
cons.+ei |
-ela |
-eles |
criminel – criminei, criminela – crimineles cumenel – cumenei, cumenela – cumeneles |
-el |
cons.+iei |
-ela |
-eles |
mujel – mujiei, mujela – mujeles bel – biei, bela – beles |
-il |
cons.+ii |
-ila |
-iles |
stabil – stabii, stabila – stabiles zevil – zevii, zevila – zeviles |
voc.+l |
voc.+i |
voc.+la |
voc.+les |
mol – moi, mola – moles |
difton+l |
difton+i |
difton+la |
difton+les |
sajiëul – sajiëui, sajiëula – sajiëules |
-ul |
-uli |
-ula |
-ules |
singul – singuli, singula – singules bispul – bispuli, bispula – bispules |
2.4.7 I degreies dl agetif
I degreies dl agetif
- Degré positif: l agetif dà esprescion a na cërta cualità zënza fé referimënt a de d’autri elemënc de cunfront.
Alexander ie lezitënt.
(Ne dijon nia, sce l ie scialdi lezitënt o plu lezitënt de d’autri).
- Degré comparatif: l mët a jì n cunfront (na comparazion) danter doi elemënc n cont dla cualità auzeda ora dal agetif, o danter doi cualiteies defrëntes che ie tl medemo elemënt.
Alexander ie plu lezitënt de Robert.
Sonia ie plu acorta che lezitënta.
- Degré superlatif: ti dà esprescion ala gradazion de cualità al livel plu aut.
L superlatif assolut vën fat metan dan l agetif un de chisc averbs: da stramp, da mat, aricëul, termënt, defin.
Tl rujenà auden: boniscimo, beliscimo, ma l vën descunsià de adurvé formes cun -iscimo che ne n’ie nia ladin. Penson per ejëmpl a formes defin faledes y che ne va nia a urëdla coche: *ciautiscimo o *valentiscimo.
La panicia ie defin bona.
Chëla cësa ie da stramp granda.
L superlatif relatif vën fat cun: l plu, l manco.
Anna ie la plu daulëibon de si cumpanies.
L guant de Christine ie l manco bel.
2.4.8 L comparatif: formes y adurvanza
Comparatif
- de maiuranza: plu... che... dan a numerei: plu de...
- de medranza: manco... che... dan a numerei: manco de...
- de valivanza: tan... che, coche...
L comparatif vëija dant trëi relazions puscibles danter i doi elemënc cunfruntei, a chëi che n ti dij prim y segondo elemënt de cunfront.
- Comparatif de maiuranza: nes dij che na cërta cuantità ie majera tl prim elemënt de cunfront che tl segondo. L vën a se l dé metan l averb plu y che.
La Franzia ie plu rica che la Grecia.
Te ies plu da talënt de conc che de tudësch.
Tu ies plu lezitënt che ie.
L ie plu bel fé damat cun té che cun ëila.
Marco ie plu cuntënt che dant.
L tlima ie plu tume che frëit.
Dan numerei ons la forma plu de o manco de:
Maria à trëi mëiles, ma tu n es plu de diesc.
Paul à pià manco de set mosces.
Bulsan à plu de cëntmile zitadins.
Sëlva à manco de cinmile zitadins.
- Comparatif de mendranza: nes dij che na cërta cuantità vën dant manco tl prim che tl segondo elemënt de cunfront. L vën a se l dé metan l averb manco dan l agetif y l segondo elemënt de cunfront, che scumëncia cun che; l va a una cun l comparatif de maiuranza.
La Franzia ie manco rica che la Grecia.
L tlima ie manco frëit che tume.
- Comparatif de valivanza: nes dij che na cërta cualità vën dant unfat ti doi elemënc de cunfront. L vën a se l dé metan l averb tan dan l agetif; al segondo elemënt de cunfront ti val danora che.
Lukas ie tan aut che Leo.
L mëil ie tan bon che la ua.
L tlima ie tan tume che frëit.
La salata ie tan bona che i reves.
Co dijen pa? – Co scrijen pa?
Nia: Mi cian ie plu bel de ti cian y manco rie de chël cavia.
Ma: Mi cian ie plu bel che ti cian y manco rie che chël cavia.
N cont dl comparatif cfr. nce: Gröden, der Grödner und seine Sprache, 1864, pl. 69.
Agetifs cun formes de gradazion iregulera |
||
comparatif |
relatif |
|
bon |
miëur |
l miëur |
pitl |
mënder |
l mënder |
grant |
majer |
l majer |
puech |
manco |
l manco |
truep |
plu |
l plu |
L aniel ie mënder che la biescia. Matie ie l miëur de sautè.
L fi ie majer che si pere. Chël guant ie l plu cëre.
Ël ie plu asvelt che ie. Tu nen es udù l manco de duc.
Co dijen pa? – Co scrijen pa?
Nia: plu bon plu pitl plu puech plu grant plu truep
Ma: miëur mënder manco majer de plu
Davia che chësta formes ie bele de degré comparatif o superlatif, ne posseles nia unì integredes cun plu o manco; l ie perchël fauz scrì *plu miëur, *l plu miëur, *plu majer, *l plu majer y n.i.
Carateristiches y funzions di agetifs


Eserzizies
Do marënda mai for n bon mëil. | .
L lëuf ie n tier salvere. | .
L mur ie gros plu de n meter. | .
La pitla furmia porta for n gran pëis. | .
Chësta joca à n busc. | .
Si liber ie plu bel che l mie. | .
Chël mut va gën sa mont. | .
L crëp plu aut dl mond ie tl Nepal. | .
L troi da mont su ie ërt y strënt. | .
na chedra scatula granda |
na tudëscia grupa mpurtanta |
n scherpënt crëp grant |
la crisa mundiela politica |
la nvajion turca militera |