a cura di Marco Forni

4.2 La sortes de proposizions indipendëntes

Aldò de cie che les nes dij, potdssen desferenzië chësta sortes de proposizions indipendëntes: nunziatives, interogatives diretes, estlamatives, volitives, dejidratives.

La proposizions nunziatives, che vën dant plu suvënz, dantaldut tla comunica- zion scrita, vën adurvedes per cunstaté, cunté, descrì, dé informazions, purté dant minonghes y reflescions.

Les possa vester:

  • afermatives:

Chisc ciauzei ie da ledam.

Inier sons jit cun la roda.

Sabine ie na muta auta, blòta, da antidles.

La Streda Mëisules ie caite a man drëta.

  • negatives:

Ncuei ne n’iel nia scola.

Per mé ne messëis nia l fé.

Ie ne son nia a una cun té.

Ël ne uel nia unì pea.

Ëila ne sà nia da se furnì.

Per l solit à l verb dla nunziatives l modus indicatif; suvënz adroven nce l con- dizionel per:

  • formulé cun maniera na ghiranza:

Ësse gën n mëil. Ulësse passé.

– N orden o na refudeda:

L fossa bon ulghé. Perdrët, ëssi n auter mpëni.

  • Dé esprescion a n dubité, na pesimeda o na marueia:

Ne savësse nia ciun crì ora. Ne n’ësse nia pensà a na tel’ desdita.

  • Purté dant na nutizia nia segura :

L messëssa vester n valgun morc tla desgrazia sun streda.

Tla proposizions interogatives independëntes diretes iel na dumanda.

A cie pënses’a?

Unisses’a pea?

Te n ves’a o restes’a tlo?

Tl rujenà ales na tipica intonazion ascendënta. Les à n sëni interogatif ala fin. L verb ie per solit tl indicatif o tl condizionel.

La interogatives diretes possa vester scëmples, mé una na dumanda:

Vënies’a?

o despartides, doi dumandes n alternativa:

Ves’a o restes’a tlo?

Les se desferenzieia danter:

  • reéles, canche les à laite na dumanda de chëla che ne cunescion nia la respo­sta:

Ce ëura iel pa?

  • fitizies, canche les à laite bele la resposta o n rata che la sibe nsci o che la ne n’ie nia ududa dant. Fitizies ie la interogatives retoriches, che n adrova per dé n majer pëis a na afermazion y che cuntën bele la resposta:

Te ei pa mei scutà via l’aurità? (= sci, datrai te l’ei bën scuteda via)

Cialëdeti, ne n’iela pa nia blota? (= la ie blota)

  • de crianza, che vën adurvedes per nvië via n cuntat y che se aspieta na re­sposta formela o nia tlera o deguna resposta:

N bel di ncuei, no pa?

La proposizions interogatives diretes ne n’ie nia da giamië cun la interogatives indiretes che ie frases depëndentes:

Ti damande / sce la vën o no.

La proposizions estlamatives dà esprescion a na estlamazion de marueia, legrë- za, duel y n.i.

Chësta manciova mo!

Chi che n vëija!

Ce tert che l ie!

Tl rujenà ales na tipica intonazion descendënta. Les à l sëni estlamatif ala fin. La estlamatives possa avëi la medema strutura de na nunziativa, o scenó posseles unì giaurides da pronoms, agetifs o averbs estlamatifs. L verb ie, de regula, tl indicatif.

La proposizions volitives dà esprescion a n cumando, n orden (nce negatif), n nvit (nce de prëscia).

Jideven!

Che i se n crame!

No scumencé inò da nuef!

Les à l imperatif per la 2ª persona singulera y plurela; l congiuntif esortatif per l’autra persones; l infinitif tla formulazions impersoneles.

La proposizions dejidratives dà esprescion a n dejider, na mbinceda.

Ah, sce la ruvëssa tosc!

Fossel pu jit!

Pluvëssel pu!


4.2.1 La proposizion indipendënta y prinzipela

Te na perioda iel for na proposizion sintaticamënter autonoma, chël uel dì che la ne depënd nia da d’autra frases: l ie la proposizion prinzipela.

L ie ruvà na lëtra de Silvia / che nes nvieia da d’ëila sa mont.

Maiesse gën cun vo, / ma muesse me n jì.

Na prinzipela possa nce scumencé cun na congiunzion coordinënta coche: ma. L verb ie for de modus finà (indicatif, congiuntif, condizionel, imperatif).

Inier ne n’iela nia jita sa mont.

Ma ncuei domesdì iela jita, / ajache l fova bel tëmp.

Per l solit à la proposizion prinzipela n senificat cumpletà da sëula; datrai ala purempò bujën de n’autra frasa per cumpleté si senificat, coche te chisc doi ejëmpli:

L ie miec / che te scotes.

Te é dit / de te njenië.

Mët verda: la prinzipela possa unì dant al scumenciamënt, a mesa ite o ala fin dla perioda.


4.2.2 La proposizions coordinedes o subordinedes


Ala prinzipela possel se lië diretamënter frases de doi sortes: la coordinedes y la subordinedes.

La coordinazion ie l liam che vën a se l dé danter doi proposizions che ie sun l medemo livel y che à la medema funzion sintatica. Les ie liedes tres na congiunzion coordinënta o vel’ sëni de interpunzion. La coordinedes vën for do la prinzipela o la rejënta. Scebën che les sibe liedes danter ëiles, ales na si autonomia y les ne depënd nia l’una dal’autra.

L cian à audì na fuera ncherscëula / y l baia tresora.

L cian baia, / vinsslea, / mëina la coda.

La subordinazion mët a jì n liam de dependënza danter na frasa y l’autra.

L cian baia tresora, / ajache l à audì na fuera ncherscëula.

Te chësc ejëmpl depënd la segonda frasa, a chëla che ti va danora la congiunzion subordineda ajache, dala prima y à na funzion che va daujin a chëla de n cumplemënt de gauja; l ie na proposizion subordineda (dita nce dependënta o segundera).

La coordinedes vën for do la prinzipela o la rejënta; la subordinedes, ntant sce, possa unì cuncedes ite nce dant o a mesa la prinzipela o la rejënta.

Ajache l à audì na fuera ncherscëula (subordineda), / l cian baia tresora.

L cian / ajache l à audì na fuera ncherscëula (subordineda), baia tresora.


4.2.3 La proposizions inzidenteles

Chësta proposizions scialdi curtes ie a mesa na frasa ite, te na forma de inzis, per fé n cumentar, dé na spligazion, n’informazion o scenó per slesiré o, al cuntrer, sotrissé chël che n ie tl lëur de dì.

Rudolf, duc l dij, ie scialdi dai estri.

Vosc cumpurtamënt – ova dit l diretëur ne n’ie nia da tenì ora.

Sun piza de Saslonch iel unì ju, nsci conti, na smueia.

Sce te astieles nsci, lascete dì, ne ruveres nia a piz cun chësc lëur.

Napoleon (nasciù ai 15 d’agost dl 1769) fova unì mandà n esil sun l’ijula de Sant’Elena.

La inzidenteles ne n’à degun liam sintatich cun la frasa te chëles che les ie cuncedes ite. Chësta proposizions ie prinzipeles, scebën che suvënz ne sustëneles nia na subordineda. Tl scrit ieles stlutes ite danter doi virgules, danter doi risses curtes o danter parenteses.


4.2.4 Asindet y polisindet

Per l solit ie doi frases liedes tres congiunzions coordinëntes, coche y, no, o, ma y n.i.; scenó posseles nce vester una dlongia l’autra spartides da na virgula.

La frases possa nce unì coordinedes zënza messëi se nuzé de congiunzions; l tleca mëter danter l’una y l’autra sënies de interpunzion coche la virgula, l pont y virgula o i doi ponc:

L ie ruvà, l à saludà duc, l se n ie jit a durmì.

Erwin sta gën per si cont: l ne uel nia jënt ntëur ite.

A chësta costruzion ti dijen asindet (dal grech asýndeton, metù adum da a-, ‘ne ... nia...’ y syndeo ‘lieie adum’) o drëta-aposizion. La vën a se l dé canche on doi o de plu proposizions una ndolauter sun l medemo livel. La fazion espressiva dl asindet ie chëla de dé ite n majer slune al ritmus dla esprescion, per auzé ora belau na fazion mbusieda.

Mët verda: canche la spartizion vën fata cun l pont, la fazion espressiva ie chëla dl asindet y l se trata de frases independëntes:

N à audì n scibl trat n lonch. La ferata ie passeda drët debota.

La stazion ie do inò tumeda ite tl chiet.

N contraposizion al asindet ons l polisindet (dal grech polỳs, ‘scialdi’ y syndeo, ‘lieie adum’). Te chësc cajo vën la proposizions coordinedes cunliedes cun la congiunzion:

y l pluev / y l tampestea / y l ie da vënt.

Cun l polisindet vëniel a se l dé na fazion cuntrera a chëla dl asindet: l se ntardi- vea, l se tën su n mumënt de plu.


4.2.5 Sortes de coordinazion

Aldò di liams logics che lieia la frases, desferenzions de plu sortes de coordinazion.

  • La coordinazion copulativa (congiunzions: y, no) mët a jì danter la doi frases n liam dla sort A + B:

Karl à cherdà su / y à damandà do té.

Karl ne n’ie no unì / no cherdà su ne n’al.

  • La coordinazion aversativa (congiunzions: ma, purempò) mët a jì danter la doi frases n liam n pert de contraposizion, dla sort A ma B, te chëles che tramedoi afermazions vel:

L à mparà, / ma l ne n’ie mo nia njenià.

L ie manco ciaut, / purempò iel scialdi tume.

  • La coordinazion che giamieia ora (congiunzion: ma) mët a jì danter la doi frases na contraposizion plëina, dla sort nia A ma B, ulache la segonda afermazion strita ju y fej jì ala nia la prima:

L ne fova nia jit a lauré, / ma l fova jit a spaz.

Ne te é nia dit de me aspité dan butëiga, / ma de unì ite cun mé.

  • La coordinazion deslienta (congiunzion: o) mët a jì danter la doi frases n liam te chël che uniuna stluj ora l’autra, dla sort A o B:

La resposta possen mandé tres lëtra / o n possa la mandé tres e-mail.

  • La coordinazion de cuntlujion (congiunzions: perchël, daviadechël, per chësta gauja) mët a jì danter la doi frases n liam ulache la segonda frasa dij la cunseguënza o la cuntlujion dla prima, dla sort A perchël B:

Josef ie scialdi stanch, / perchël iel jit a durmì.

Chësta cuestion ne me nteressea nia, / daviadechël rujenons de vel’
d’auter.

  • La coordinazion de esplicazion (congiunzions: miec dit) mët a jì danter la doi frases n liam ulache la segonda frasa spiega o desmostra chël che dij la prima, dla sort A miec dit B:

Chësc film ie burt, / miec dit da temëi.

  • La coordinazion corelativa (congiunzions cuncedes ite te na maniera si- metrica: y ... y, no ... nianca, o ... o, nia mé ... ma nce; pronoms o averbs replichei: n valguni ... d’autri, chi ... chi) mët a jì n liam strënt danter la doi frases, che dà n majer pëis a vel’ elemënt che vën dit dant:

O che te la fines cun chësta tiotena / o che me n vede.

N valguni ie a una / d’autri no.

La coordinazion possa unì a se l dé a livel dla prinzipela o danter subordinedes che à la medema funzion sintatica, coche te chisc ejëmpli:

prinzipela.jpg

L soget dla coordineda ie sotntendù canche l ie l medemo dla rejënta:

Paul à cherdà su Sonia / y [Paul] ti à cuntà dla desgrazia.

Sce, al incontra, l soget ie n auter muessen l nunzië:

Sonia (soget dla rejënta) à abù na desgrazia / y Paul (soget dla
coordineda)
l’a cherdeda su.


4.2.6 La subordinazion

Frases subordinedes possa unì dant, de regula, te trëi lueges: dan la prinzipela, do la prinzipela o a mesa ite:

Ajache ove fam, m’ei maià trëi taieresc de panicia.

M’é maià, ajache ove fam, trëi taieresc de panicia.

M’é maià trëi taieresc de panicia, ajache ove fam.

Cun cërta sortes de subordinedes ne n’iel nia mesun de pudëi les cuncé ite te duta la trëi lueges. Nsci possa sté frases relatives, che se refëresc a n sostantif, mé a mesa ite o ala fin:

L liber che te me es scincà ei liet te n di.

É liet te n di l liber che te me es scincà.

La subordinazion mët a jì n liam de dependënza danter doi frases. Una ie la rejënta; l’autra ie la proposizion subordineda (o dependënta o segundera). La subordinedes possa unì dant danora o laite tla prinzipela o tla rejënta; la coordinedes, al incontra, vën for do la prinzipela o la rejënta:

Davia che l à audì na fuera ncherscëula (subordineda), / l cian baia
tresora.

L cian, / davia che l à audì na fuera ncherscëula (subordineda), /
baia tresora.

La subordinazion ie la forma de cunliamënt de doi o de de plu proposizions che ie sun livei defrënc, sciche:

L viac ne n’à nia butà, / ajache l fova for bur tëmp.

L cian baia tresora, / ajache l à audì na fuera ncherscëula.

Te tramedoi frases ie: ajache l fova for bur tëmp y ajache l à audì na fuera ncher­scëula nia autonomes a livel dl senificat y dla sintassa (coche l vën dit: les ne sta nia mpe da sëules); les à bujën de chëles che va danora: L viac ne n’à nia butà y L cian baia tresora.

La dependëntes ie liedes cun na congiunzion subordinënta, cun n averb o pronom relatif: canche, ajache, ulache, che y n.i. Les tol su la funzion che va a una cun n cumplemënt de gauja.

Mët verda: la coordinedes y la subordinëntes nstësses possa nce avëi d’autra coordinedes o subordinedes. Te chësc cajo ti vëniel dit nce proposizions rejëntes.

L ie ruvà na lëtra de Silvia,

prinzipela

che nes nvieia da d’ëila sa mont,

subordineda y rejënta dla proposizion che vën do

ajache la arà na majon ueta,

subordineda y rejënta dla proposizion che vën do

do che i siei sarà piei via.

subordineda

La subordinedes à feter la medema funzions che à l soget, i atribuc, la aposizions y i cumplemënc tla frasa scëmpla.


4.2.7 La subordinedes sogetives

La proposizions subordinedes sogetives à la funzion de soget dla proposizion rejënta (prinzipela).

4_2_7.jpg

L predicat dla rejënta da chël che depënd na sogetiva ie for impersonel (cun l pronom espletif l ) y l possa unì metù adum da formes verbeles sciche: l semea, l per, l suzed, l cunvën, l muessa, tumé/sauté ora, l cunvën:

L cunvën se dé da fé.

L fova sautà ora che l fova na fufula.

L suzed de ruvé massa tert.

L ie formes verbeles cun l n impersonel-passivant, sciche: n rata, n pënsa, n spera, n dij, n muessa:

N rata che la desgrazia sibe spaventëusa.

N spera che l ne sibe nia vëira.

N dij che l se ebe astilà aldò.

L ie esprescions impersoneles metudes adum cun l verb vester + inuem o agetif o averb, sciche: l ie drët, l ie (de) bujën, l ie ëura, l ie bon, l ie miec:

L ie miec l fé debota.

L ie ëura che la vede.

L ie drët crì ora.

La proposizions subordinedes sogetives ie esplizites canche les scumëncia cun la congiunzion che.

L verb dla sogetives esplizites possa vester:

  • tl indicatif, canche la frasa rejënta dà esprescion a zeche de obietif, de segur, a na cunstatazion y n.i.:

N sà che la ie jita nsci.

Vëira iel che i ie ruvei sun piza.

L ie tler che nsci ne vala nia.

L bel ie che duc ie a una.

  • tl congiuntif, canche la frasa rejënta dà esprescion a zeche che ne n’ie nia segur, n bujën, na puscibltà, na speranza, na minonga o na valutazion, n sentimënt y n.i.:

L semea che l ne n’ebe mei paià la chëutes.

L capitea che vel’ un vënie pià.

L fova gran’ ëura che n fajëssa zeche.

N spera che l ne sibe nia for nsci.

  • tl condizionel, canche chël che n dij tla sogetiva depënd da na condizion, nce sotntenduda:

L ie tler che ulësse resté tlo cun té (sotntendù: ma ne posse nia).

Scenó iel tl futur permez a n tëmp passà dla rejënta:

N savova dant a prima che la fossa jita nsci.

La proposizions subordinedes sogetives implizites à l verb tl infinitif cun o zënza la preposizion de danora:

L ie ëura de jí.

L suzed de ruvé massa tert.

N spera de ruvé sun piza.

L cunvën paussé.


4.2.8 La subordinedes ogetives

Subordinedes ogetives ie la proposizions che tol ite la funzion de oget de na proposizion rejënta te chëla che l verb ie transitif. Per l solit respuendel ala du- manda: Cie (pa)?

te_dije.jpg

Ogetives ie ratedes nce de d’autra subordinedes che fej ora n cumpletamënt che ie de bujën per la frasa rejënta, ma les respuend ala dumanda: De cie (pa)? davia che te chisc caji ons n verb intransitif:

Ëila ne s’à nia ntendù (de cie?) che l fova tert.

Chësta ogetives à la medema forma dl’autres, ma les depënd da n verb intransi- tif (coche se ntënder) o scenó da n verb transitif che à bele n oget: Paul ti l’à cunteda su a Anna che l fova miec nsci; o scenó da inuemes o agetifs: L ova l suspet che ne ti dijësse nia dut. L fova cuntënt de cunëscer l’aurità.

La proposizions subordinedes ogetives esplizites scumëncia cun la congiunzion

che y à, aldò di caji, l modus verbel: indicatif, congiuntif o condizionel.

  • Indicatif, canche la frasa rejënta dà esprescion a zeche de segur:

Vëije che te l’es bona.

Ve lascion al savëi che i priejes ie jic ju.

È audì tl radio che truepa firmes à messù la dé su.

  • Congiuntif, canche la rejënta dà esprescion a na minonga, n sentimënt, n dejidere, n dubité:

Rate che l ebe tort.

Spere che te fejes sciche l toca.

L se temova che l fosse massa tert.

  • Condizionel, canche l’azion dla ogetiva dà esprescion a n’azion puscibla: Rate che pudësse unì pea; o condizioneda da n’autra: Miene che te fosses plu paussà ora sce te durmisses de plu; o che ie tl futur permez a n tëmp passà tla rejënta: L savova che l ëssa arjumà la ferata.

La ogetives implizites à l verb tl infinitif, cun o zënza la preposizion de (te vel’ cajo a) danora.

Rate de avëi tort.

L se lecurdova de vester bele stat iló.

Cialeré de lascé vester.

L se mbinciova de la ancunté.

L ova mparà a ne se temëi nia dai tëunesc.


4.2.9 La subordinedes interogatives indiretes


La proposizions subordinedes interogatives indiretes dà esprescion a na duman- da o a na pesimeda te na forma indireta, cun l verb dla rejënta che ie danora. A uni interogativa indireta possel curespuender na interogativa direta.

Interogativa direta

Interogativa indireta

Ie pa l gusté njenià?

Te damande sce l gusté ie njenià.

Ciuldì te es’a astilà nsci?

Dime ciuldì che te es astilà nsci.

Ma ala fin iel pa restà o no?

L pesimova sce resté o no.

Tan d’ani al pa?

Deguni ne sà tan d’ani che l ebe.


4.2.10 La proposizions relatives

La proposizions subordinedes relatives tol ite la funzion logica feter unfat a chëla dl atribut (relatives atributives) o dl’aposizion (relatives apositives) tla frasa scëmpla.

e_audi.jpg

La relatives se partësc su danter propries y impropries.

La relatives propries stlarësc miec o destënd ora l senificat de n elemënt dla rejënta, a chël che n ti dij nce antezedënt (= che ie dant). La relativa possa vester do la rejënta o a mesa ite:

Sun mëisa ie l tacuin che Deborah se à cumprà.

L tacuin che Deborah se à cumprà ie sun mëisa.

Te chisc ejëmpli vala de n tacuin y l vën dit:

a) Sun mëisa ie l tacuin b) che Deborah se à cumprà.

Sce n cëla a puntin coche a) y b) ie metui adum vëniel a se l dé l liam relatif: [che] → [l tacuin].

Chësc lën, che messon śën taië, ans nëus sentà.

Canche l ie frases relatives nia restritives se lascel nce drusé ntëur l’informa­zion danter frasa prinzipela y chëla subordineda:

Chësc lën, che nëus an sentà, messons śën taië.

Canche l relatif tol ite la funzion de soget o chëla de oget diret iel danora che:

Ëila me à scincà n guant che [= l guant] me à tan plajù.

La relatives possa nce tò ite la funzion de oget datif. Tl gherdëina ons i liams: a chël che / a chëla che // a chëi che / a chëles che, deberieda cun l corelatif ti.

Nsëira ie ruveda nce mi miëura cumpania a chëla che ti ove mandà n
nvit aposta a mi festa.

Canche n indefinit se referësc a na persona, tl cajo de n soget y de n oget diret vëniel ënghe adurvà la forma che:

L ne n’ie deguni che [soget] se cruzia de ch’la puera jënt.

Danter i studënc nen iel trueps che [oget] fej sport.

Aldò de si senificat se desferenzieia la proposizions relatives te:

  • relatives restritives, canche l ie bujën de capì a cie che n fej referimënt. La frasa relativa tol ite la funzion de spezifiché, de dì a puntin chël vën danora. L ie na informazion che ie de bujën per mustré su plu avisa l senificat dl antezedënt:

Me portes’a la scatula che me é desmincià te cësadafuech?

Muesse ti reter a David l guant che l me à mprestà.

L lat che ie bele tumà ne possa nia plu unì vendù.

Ciuna scatula? Chëla: che me é desmincià te cësadafuech, nia n’autra.

Ciun guant? Chël: che l me à mprestà, nia n auter.

Ciun lat? Chël: che ie bele tumà, nia dut l lat.

  • relatives nia restritives (o apositives), pieta na informazion sëuraprò, che ne n’ie nia de bujën per auzé ora plu a puntin l senificat de chël che vën dit dant y les vën cuncedes ite danter doi virgules:

Mi cunià, che va gën da mont su, à inuem Alexander.

Simon, che liej gën, à nsëira liet ora dut l roman.

Ngali unirà a nes crì nosc ujins nueves, che ie ruvei te nosc luech
mpermò dan n doi enes
.

Frases relatives nia restritives pudëssen nce giamië ora cun na frasa scëmpla; cun frases relatives restritives ne n’iela nia nsci:

Mi cunià à inuem Alexander. L va gën da mont su.

Coche pudon udëi dai ejëmpli presënta la relatives restritives y la relatives nia restritives na interpunzion desvaliva; tla restritives la proposizion relativa ne n’ie nia spartida dala prinzipela da na virgula, tla nia restritives iel ntant sce de bujën de una o doi virgules.

La relatives esplizites scumëncia cun n pronom relatif (che, chël che y n.i.). L verb possa vester:

  • tl indicatif, canche l presënta n fat coche segur, reél:

Aspiete la ferata che pëia via dala trëi.

É dat ju l articul chël che é scrit nsëira.

Porta l liber che te é scincà.

  • tl condizionel, canche l’azion ie te na forma ipotetica o melsegura:

Chësta ie la ferata che messësse tò.

Ie pa chësc l articul che te ësses scrit nsëira?

L ie massa cër l liber che ulësse te scinché.

La proposizion relativa esplizita possa nce avëi n senificat temporel, finel, cun- secutif, de guaja, condizionel o cunzessif:

L ie bele passà n mëns che (da canche) son ruveda adalerch (temporel).

Ie n crive un che (= acioche l) me lascësse sté sëura nuet (finel).

L te l à sëurandat a ti che (= ajache) te ies majer (de gauja).

Chi che (= sce un) ulëssa, pudëssa resté tlo (condizionel).

Tu, che (= scebën che) te es for tan da bruntlé, ne dijes nia (cunzessif).

Ël ne n’ova degun argumënt che (= n tel che) me ëssa fat mudé idea
(cunsecutif).


4.2.11 La proposizions de tëmp

La proposizions subordinedes de tëmp auza ora l mumënt te chël che l ie unì se l dé o l unirà a se l dé chël che vën dit dala rejënta. Les tol ite tla perioda la medema funzion logica che à l cumplemënt de tëmp tla frasa scëmpla:

ne_scuton.jpg

La relazion danter l’azion (o situazion) dla subordineda de tëmp y la rejënta possa unì a se l dé:

tl medemo mumënt: Ntan che jive a cësa, ovel scumencià a pluvëi.

dant: Dan che ruvësse a cësa, ovel scumencià a pluvëi.

do: Do che fove ruvà a cësa, ovel scumencià a pluvëi.

Dan la temporeles che vën dant tl medemo mumënt ons: canche, depierpul che, nchin che, ntan(t) che. La temporeles dant scumëncia cun: canche, da canche, do che, do (+ infinitif), pernanche, tantosc che. Temporeles do: dan (+ infinitif), dan che, nchin che, nfin che, tan giut che.

Mët verda: datrai auza ora la subordineda de tëmp n’azion che ne vën nia a se l dé, ajache la ne n’ie nia unida lasceda pro dala rejënta:

L mut se à fermà dan tumé cun la roda.

La temporeles esplizites

Cun chëstes ons n liam tl medemo tëmp. Te chisc caji ons la congiunzions ntan che, canche, coche. L verb ie tl indicatif, cun n tëmp curespundënt a chël dla rejënta:

Ntan che n maia ne daussen nia rujené (presënt + presënt).

Canche fan pitli fajans for damat deberieda (imperfet + imperfet).

Canche jiré al’università, mparerei nce da sëira (futur + futur).

N adrova nce de d’autra congiunzions o locuzions congiuntives per auzé ora relazions particuleres che vën dant tl medemo tëmp: da canche, dal mumënt che auza ora da ciun mumënt inant che scumëncia l’azion dla rejënta:

Da canche Sabine à mudà lëur, ne l’anconti nia plu uni di a bever l café
deberieda.

Nchin(a) che, tan giut che mostra su tan giut che dura l’azion dla rejënta; l verb possa vester tl indicatif:

Resta tan giut che te ues.

Aspiteré nchin che l fina.

Depierpul che auza ora l svilup progressif de n’azion:

Depierpul che vën docà l inviern, vën i dis plu curc.

Uni iede che, for canche dà esprescion a n’azion che vën dant plu iedesc:

Uni iede che son a Urtijëi, vedi a saludé mi cumpania.

La proposizions subordinedes temporeles ie esplizites canche les scumëncia cun la congiunzions o locuzions congiuntives, aldò de na relazion de tëmp cun l śën, l passà o l daunì: canche, ntan che, nchin che, depierpul che, do che, uni iede che, zacanche, pernanche, te chëla che, tan suvënz che, tan giut che.

L verb ie tl indicatif y te n tëmp che curespuend a chël dla prinzipela.

La congiunzion dan che se damanda l tëmp dl verb tl congiuntif.

Frases d’ejëmpl tl indicatif

Vëije i rehli ntan che vede da Val ite.

Udove i rehli ntan che jive da Val ite.

Uderé i rehli ntan che jiré da Val ite.

É udù i rehli ntan che son jit da Val ite.

Spazëve nchin che l ie abenëura assé.

Pernanche l nëiv, va i mutons a tò ca la lueses.

Canche ruveré da mont ju sarei stanch.

I grosti vën maiei su depierpul che i vën ora de fana.

Ntan che la ie jita da porta ite iela ciumpededa.

Zacanche l unirà al savëi, se desseneral.

Frases d’ejëmpl tl congiuntif

Cëla de ruvé a cësa dan che l vënie scur.

L ie bon se rujené ora dan che l sibe massa tert.

Dan che i se feje mel dëssi la finé.

La proposizions subordinedes temporeles implizites à l verb tl infinitif y danora la preposizion a, dan o do, aldò dla relazion de tëmp cun l śën, l passà o l daunì. La costruzion cun l infinitif possa mé unì fata sce l soget dla segundera ie l medem de chël dla prinzipela:

Ve l fajon pa bën al savëi dan ruvé adalerch.

A jì da porta ite ies ciumpedà.

Dan jì a cëina iel unì scur.

Pensëde dan scrì zeche.

Do avëi maià fovel pasciù.

L gerunde (che vën dant suvënz tla frases de tëmp talianes) ne dassëssen perdrët nia adurvé tl ladin gherdëina. L possa unì dant, plucheauter, te tesć letereres:

I Dormendo spesso si sogna.

D Wenn man schläft, träumt man oft.

G Canche/Ntan che n dorm semieien suvënz.

Miec de: *Durmian semieien suvënz.

L partizip passà adroven mé dinrer tla temporeles:

Ruvà a Urtijëi, jirei tla Cësa di Ladins.

Miec: Canche saré ruvà a Urtijëi, jirei tla Cësa di Ladins.


4.2.12 La proposizions de gauja

Ie proposizions subordinedes che auza ora la gauja ajache l vën a se l dé l fat che vën dit dala proposizion rejënta. L vën a se l dé n liam danter na gauja y si fazion. Tla perioda ales la medema funzion logica che à l cumplemënt de gauja tla frasa scëmpla.

jon.jpg

La proposizions subordinedes de gauja ie esplizites canche les scumëncia cun la congiunzions o locuzions congiuntives che, ajache, a gauja che, davia che, dal mumënt che, a vester che, per l fat che, perchël che + indicatif:

É durmì nchin tert, ajache fove tan stanch.

Leva che l ie tert.

Davia che fove tan stanch, ei durmì nchin tert.

Per l solit ie l verb dla subordinedes de gauja esplizites tl indicatif:

Ajache l ie tan ciaut, me tiri sëura la brea curta.

Alma ie de bona ueia, ajache la possa jì da mont su.

N adrova l condizionel per slesiré l valor dl’afermazion:

Alma se lamënta, ajache do si minonga se ëssela merità de plu.

Tolete l’ombrela, l pudëssa pluvëi.

N adrova l congiuntif mé per dé esprescion a na gauja che vën striteda ju, n contraposizion ala drëta gauja che ie tl indicatif, aldò dl schema nia ajache + congiuntif, ma ajache + indicatif:

Hans Peter ie stlet de scola, nia ajache l sibe da totl, ma ajache l ie
for sëurapensier
.

N possa nce dè esprescion ala gauja striteda ju cun l indicatif:

Son restà te cësa nia ajache l nevova, ma ajache aspitove l idraulicher.

Frases d’ejëmpl tl indicatif

Ne vede nia plu ora de cësa, ajache l ie massa tert.

Ajache te es ciaculà cun la ujina, es arjumà la ferata.

L ie mucià, ajache l ova tëma.

Per l fat che l mancia la nëif, mancel nce turisć.

Davia che son stanch, vedi a durmì.

Ie é laurà nchin tert, davia che messove finé n lëur.

Frases d’ejëmpl tl condizionel o congiuntif

Tol pea l’ombrela, ajache l pudëssa pluvëi.

Davia che l pudëssa vester priculëus, no jì da iló su.

Nia ajache l sibe daulëimel s’ai stufà, ma per l fat che l à rujenà massa giut.

Paul ne n’ie nia bon de scola, nia ajache l sibe pëigher, ma ajache l ne mët nia verda.

La proposizions de gauja implizites possen fé:

  • cun per + infinitif passà:

L se à revinà l magon, per avëi maià massa roba dëucia.

Per avëi lascià l auto sun tretuar, al giapà na straufonga.

L ie mo massa pitl, per capì dut chësc.

L soget dla proposizion de gauja implizita possa vester n auter de chël dla rejënta, ma l muessa unì scrit ora:

Davia che l scioper dla ferates à durà tan giut, sons [= nëus] piei via scialdi tert.

De regula ne adroven nia l gerunde o l partizip passà coche tl talian.

Talian: Essendo arrivato tardi, sono stato rimproverato.

Arrivato tardi, sono stato rimproverato.

Gherdëina: Ajache son ruvà tert, sons unì bruntlà.

Per vester ruvà tert, sons unì bruntlà.


4.2.13 La proposizions de fin

Ie subordinedes che mostra su l fin, l obietif per chël che l vën a se l dé l’azion dla proposizion rejënta. Tla perioda toleles ite la medema funzion logica che à l cumplemënt de fin tla frasa scëmpla:

Son jit te Val per ancunté mi cumpanies.

proposizion prinzipela o rejënta (proposizion subordineda de fin)

I carabinieres à crì giut alalongia per pië i leresc.

proposizion prinzipela o rejënta (proposizion subordineda de fin)

La proposizion subordinedes de fin: per ancunté mi cumpanies y per pië i leresc, dij l fin per chël che vën a se l dé l’azion dla prinzipela: Son jit te Val y I carabinieres à crì giut alalongia. La proposizion de fin respuend ala dumandes: Ciuldì? Percie? Per ce fin? Per ce rejon?, avisa coche l suzed cun l cumplemënt de fin. Te n valgun caji, nfati, la proposizion finela possa unì mudeda ntëur te n cumplemënt de fin.

I carabinieres à crì giut alalongia per pië i leresc per la pieda di leresc.

proposizion prinzipela o rejënta (proposizion subordineda de fin)

La subordinedes de fin esplizites à danora acioche, ajache, che + congiuntif.

Ël sauta acioche l ne vënie nia pià.

Fajon lerch acioche i posse balé.

L ova auzà la usc ajache i scutësse.

Gëura l viere che l vënie ite aria frëscia.

La subordinedes de fin implizites à danora per, de + l verb tl infinitif.

L à laurà dut l di per finé l lëur.

L va a se peté ju per se paussé ora.

Son jit a Bulsan per ancunté mi jurman.

É abinà adum duc i scioldi per paië ju l debit.

Hildegard nes à prià de l judé.


4.2.14 La proposizions cunsecutives

Chësta proposizions subordinedes mostra su la cunseguënza o la fazion de chël che vën dit tla rejënta.

Daniel à maià tan truep che l ne uel plu nia.

proposizion prinzipela o rejënta proposizion subordineda cunsecutiva

Tla proposizion rejënta iel per l solit n elemënt corelatif, p.ej.: tan, a chël che n ti dij antezedënt:

L fova tan gram che l ti zitrova la mans.

La proposizions subordinedes cunsecutives ie esplizites canche les scumëncia cun la congiunzions che y l verb ie tl indicatif o congiuntif.

Frases d’ejëmpl cun l indicatif

L ie tan mudà che l ne n’ie nia plu da cunëscer.

Me é tan sperdù che son mucià.

L fova tan de bona ueia che l ti fajova passé la ria luna nce ai autri.

Son tan stanch che vede a me ponder.

Astielete a na moda che duc sibe cuntënc cun té.

N adrova l congiuntif canche la cunseguënza ie ududa coche puscibla, melsegura, da sperè:

Ti l dijeré a na moda che l me capësce.

Jonsen tan dalonc che ël ne sibe nia bon de scuté su.

L condizionel adurvons canche l’azion ie sotmetuda a na ipotesa, nce sotntenduda.

Son tan stanch che [sce pudësse] me ndurmenzësse.

La proposizions subordinedes cunsecutives implizites à l verb tl infinitif y danora la preposizion da:

L à tan de pazienza da semië n sant.

L ie tan sautà da ne n’avëi plu degun fla.

Subordinedes de tëmp, de gauja, de fin, cunsecutives

De tëmp De gauja De fin Cunsecutives

auza ora canche suzed l’azion dla rejënta:

auza ora la gauja ciuldì che l suzed l fat dit dala rejënta: auza ora l fin dl’azion auzeda ora dala rejënta: auza ora la cunseguënza o la fazion de chël che vën dit dala rejënta:
Do che l à mparà Karl cialerà n film.
Ajache l à maià massa ne stal nia bën. La sauta dut a sparon ajache la uel ruvé prima.
L ie tan mudà che ne l cunësce nia plu.(esplizita)
(esplizita) (esplizita) (esplizita) (esplizita)
Do avëi mparà Karl cialerà n film.
Per avëi maià massa ne stal nia bën.
La sauta dut a sparon per ruvé prima.
L ie tan mudà da ne vester nia plu da cunëscer.
(implizita) (implizita) (implizita) (implizita)


4.2.15 La subordinedes condizioneles y la perioda ipotetica

perioda_ipotetica.jpg

La proposizions subordinedes condizioneles, o ipotetiches, mostra su la condizion da chëla che depënd o pudëssa depënder chël che vën dit tla rejënta:

Sce te es ueia, duman jons sa mont.

Sce ncuei fossel n bel di, pudessans jì da mont su.

L liam de na rejënta y de na subordineda condizionela fej ora la perioda ipotetica.

La condizioneles à danora la congiunzion sce cun l verb tl indicatif per dé espre­scion a na ipotesa tant che segura o tl congiuntif per dè esprescion a na ipotesa puscibla, nia segura o nia reéla:

Sce te sparanies, posses te cumpré la roda.

Sce la jënt l’ëssa aprijeda, la ciantarina fossa stata cuntënta.

La perioda ipotetica à na subordineda condizionela che à la funzion de premissa cun si rejënta che à la funzion de cunseguënza:

Sce l unissa inò bel tëmp / me n stajëssi scialdi miec.

La premissa vën for dan la cunseguënza. La subordinedes condizioneles possa unì cuncedes ite, sibe dan che do la rejënta:

Dant: Sce maiesse manco roba dëucia, pudëssi tò ju.

Do: Pudësse tò ju, sce maiesse manco roba dëucia.

Tla perioda ipotetica possa la condizion y la cunseguënza unì mustredes su coche zeche de réel, obietif, segur. I verbs dla condizionela y dla rejënta ie tl indicatif:

Sce te me chërdes, vëni riesc.

Sce la temperatura va sota nul, l’ega dlacia.

Sce te ies de chësta minonga, es tort.

La perioda ipotetica possa mustré su la condizion y la cunseguënza coche velch de puscibl, ma nia segur. L verb dla subordineda condizionela ie tl congiuntif imperfet, chël dla rejënta tl condizionel presënt:

Sce tu jisses uni di a pe / te n stajësses miec.

Sce tu me dijësses l’aurità / pudëssi te judé.

La perioda ipotetica possa nce mustré su la condizion y la cunseguënza che ne n’ie nia reéles, puscibles:

Sce l ne fossa deguna malaties, / ne fossel nianca i dutores.

Sce mi mut se ëssa purvà, / l ëssi premià.

Sce l ëssa scutà su mi cunsëies, / ne n’ëssel śën nia chisc problems.

Tl rujenà auden suvënz nce l indicatif imperfet mpede l congiuntif y l condizionel.

Sce ël me l dijova per tëmp y ëura, / l judovi

mpede: Sce ël me l ëssa dit per tëmp y ëura l ëssi judà.


4.2.16 Subordinedes cunzessives

La subordinedes cunzessives mostra su n fat o n cie zeche che ie n pert n cuntrast

cun chël che vën dit tla rejënta:

I ti à pità n lëur, nce sce l ne se à nia astilà aldò.

Nce sce l ne mpera nia, iel for bon de passé.

La doi cunscidrazions (i ti à pità n lëur y l ne se à nia astilà aldò) ie tramedoves vëires, ma da chël che vën dit tla rejënta, se aspitëssen na cunseguënza cuntrera a chëla che l ie tla subordineda y che perdrët messëssa vester:

I ti à pità n lëur, ajache l se à astilà aldò.

La cunzessives à danora la congiunzions: nce sce o cun dut che:

Nce sce l à dit cosses che ne stimenea nia, deguni ne ti à dat de contra.

Cun dut che la ti ova butà, ne fovel nia cuntënt.

Sce n uel auzé ora na minonga personela, possen se nuzé dl condizionel:

Fé mé coche te mienes, ma do mi ntënder fossel miec aspité mo n valgun dis.

Cun la congiunzion scebën che l verb ie tl congiuntif:

Scebën che l sibe plutosc speve, al truep cumpanies.

Scebën che i ebe suvënz n’autra minonga, se ai scialdi gën.


4.2.17 La subordinedes aversatives

La proposizions subordinedes aversatives auzà ora n fat o n cie zeche che ie defin n cuntrast cun chël che vën dit dala rejënta:

Karl ie jit cun la roda, ntant che l messëssa pu mparé.

Karl ie jit cun la roda, mpede mparé.

Les possa avëi l verb tl indicatif, cun la congiunzion ntant sce:

Laura nsënia tla scola mesana, si fra ntant sce lëura tla banca.

L verb ie tl condizionel sce l fat ie purtà dant coche ipotetich:

L breva per chël che l à fat, ntant sce messëssel se daudé.


4.2.18 Proposizions comparatives

La subordinedes comparatives mët a jì n cunfront cun l cuntenut dla rejënta. L liam danter rejënta y subordineda vën a se l dé, per l solit, tres n pèr corelatif: plu/manco... che, nsci... coche y n.i.

La cumparazion possa vester de: valivanza, de maiuranza y de mendranza.

La cumparazion de valivanza

Chësta proposizions à mé la forma esplizita y per l solit ieles do la rejënta:

L cunzert ne fova nia (tan) da stufé coche te me oves dit.

L ne n’ie nia (tan) fret coche l semea.

La cumparazion de mendranza y de maiuranza

Sibe l’una che l’autra possa avëi la forma esplizita:

Si nëine fova manco daulëimel de coche l univa dit.

L troi ie plu ërt de chël che n se nmagina.

Mé la cumparatives de maiuranza à nce la forma implizita. Chëstes à danora la formes plutosc che, plu che o la congiunzion che, cun l verb tl infinitif:

Plu che maië, se panciovel ite.

Lieje plu gën n liber (plutosc) che cialé la televijion.


4.2.19 La proposizions modeles

La proposizions modeles dà esprescion a coche l vën a se l dé n’azion.

4_2_19.jpg

La modeles possa vester esplizites y implizites.

Chëles esplizites possa avëi l verb tl indicatif o tl condizionel; l vën a dì sce n dà esprescion a na situazion o condizion segura, melsegura o puscibla:

Ie pa l ejam jit coche ve l nmaginais?

Astielete tla maniera che te rates plu adateda.

I lëures ne va nia inant tla maniera che ulësse.

La modeles implizites, che vën dant mé sce l soget va a una cun la rejënta, vën fates cun l verb tl gerunde presënt o l infinitif, cun danora cun o a:

I ie ruvei a piz cun l problem rujenan deberieda.

I à stufà duc canc cun si tré ca for la medema viertles.

É minsà su dut l di a crì chëla letrës.


4.2.20 La proposizions inzidenteles

La inzidenteles ie proposizions scialdi curtes che ie cuncedes ite a mesa na frasa, te na forma de inzis, per comuniché n cumentar, na spligazion, na informazion o scenó per slesiré o, al cuntrer, sotrissé chël che n ie tl lëur de dì:

Lara, duc l dij, ie propi na bela.

Vosc cumpurtamënt – ova finà via l reladëur – ie stat da aprijé.

L campion de schi muessa, nsci semeiel, la dé su.

Sce te astieles nsci, crëiemel, ne te jirala nia fata.

La inzidenteles ne n’à degun liam sintatich cun la frasa te chëla che les ie cuncedes ite. Tl scrit ieles stlutes ite danter doi virgules, doi risses curtes o danter parenteses (perchël ti vëniel nce dit parentetiches); sce les stluj ju na frasa ieles spartides al scumenciamënt da na virgula (Sce te astieles nsci ne te jirala nia fata, crëiemel).


4.2.21 La subordinedes condizioneles

La proposizions subordinedes condizioneles, o ipotetiches, mostra su la condi­zion da chëla che depënd o pudëssa depënder chël che vën dit tla rejënta:

Sce te ies de ueia, duman jons sa mont.

Sce duman fossel n bel di, pudëssen jì da mont su.

La condizioneles esplizites à danora la congiunzion sce cun l verb tl indicatif per dé esprescion a n’ipotesa segura o tant che segura y cun l congiuntif dales espre­scion a n’ipotesa melsegura, che ne n’unirà nia a se l dé o che ne n’ie nia reéla:

Sce te sparanies, pudres te paië chël viac.

Sce la cumpanies l’ëssa judeda, ëssa la lauranta finà dant l lëur.

La condizioneles implizites ie per l solit puscibles sce l soget dla subordineda y chël dla rejënta va a una, o sce l soget ie generich.

N possa les fé te de plu manieres:

  • cun l gerunde: Tulan demez (= sce n tol demez) l verb, ne uel chësta frasa dì nia;
  • cun l partizip passà: Aministreda miec (= sce la fossa aministreda), cialëssa la zità ora miec;
  • cun a + l infinitif presënt: A giudiché mé dal cialé ora (= sce n giudichea), ne semeiel nia tan vedl.