4. La sintassa dla periodaCie ie pa na perioda y co la recunëscen pa? L ie da desferenzië danter na frasa scëmpla y na frasa cumplessa. Frases scëmples prototip ie frases che à mé un n predicat (cun l verb de modus finà). Scutëde! L à tampestà. Duman vedi cun la roda. Ues’a mo n mëil? Frases cumplesses o periodes ie frases che à almanco doi o de plu pertes de frases (tl tudësch rejonen de: ‘Teilsätze’). Chëstes possa vester sibe frases prinzipeles che subordinedes/segunderes. Tl talian y tl ladin vëniel plucheauter desferenzià danter chësta doi definizions. Sa mont iel truepa nëif frëscia,/ di lëns vëijen mé plu la pizes,/ sun i prei biei blanc fej damat i mutons,/ che s’la rij dala legrëza. La perioda, o frasa cumplessa, ie na unità de senificat metuda adum da doi o da de plu frases scëmples (o proposizions) liedes danter ëiles sintaticamënter. Deborah à metù sun mëisa i mëiles, / che la à cumprà a marcià. Deborah à dit, / che la ova propi na legrëza / cun la scincunda che ti es fat. Te na perioda iel tan de proposizions tanc che ie i predicac. Ti ejëmpli ons auzà ora i verbs y sparti cun na rissa desbiech la proposizions. La sintassa dla perioda studieia i liams che vën a se l dé danter la proposizions defrëntes. Canche doi o de plu frases scëmples ie liedes danter ëiles ons na frasa cum- plessa o perioda. La à for doi o de plu verbs. Sara mpera de nuet y dorm via per l di. Simon leva y gosta abenëura, ajache l va da Val ite a ti cialé ai ciamorces. Davia che a uni verb curespuendel na frasa, tlechel cumpedé i verbs per capì tan de proposizions che l ie te na perioda. Tla segonda perioda iel 4 frases (o propo- sizions) ajache l ie cater verbs: leva, gosta, va, cialé. Tl rujenà iel scialdi rie savëi cun segurëza canche fina na perioda. Per fertuna ons tla rujeneda scrita referimënc segures: uni perioda scumëncia cun n gran pustom y fina cun n pont. Tulon inò ca l ejëmpl dessëura y njunton na segonda perioda. Simon leva abenëura y gosta, ajache l va da Val ite a ti cialé ai ciamorces. Ël fej chësc plu suvënz, ajache l à na legrëza cun i tieres. Te chësc test iel doi periodes. La prima scumëncia cun Simon y fina cun ciamorces. La segonda, plu curta, scumëncia cun Ël y fina cun tieres. Tla gramatica va la parola frasa a una cun la parola proposizion. Canche n rejona de sintassa vëniel adurvà la parola proposizion n referimënt a na frasa. Te na perioda iel for na proposizion prinzipela, che muessa vester sintati- camënter autonoma y cun n verb de modus finà. La possa unì cumpleteda da frases coordinedes o subordinedes, che se lieia diretamënter ala prinzipela y nce chëstes possa avëi coordinedes o subordinedes, fajan ora na strutura cum- plessa de proposizions dependëntes. L cian de Diego aud na fuera [P] / y baia adaut. Sce l aud na fuera, / l cian de Diego baia adaut [P] / per dé da ntënder / che zeche ne va nia. La proposizion prinzipela ie auzeda ora cun n [P] te chisc ejëmpli. Aldò de coche se lieia danter ëiles la proposizions de na perioda rujenons de:
La pert dla gramatica che studieia i liams danter proposizions liedes te na perioda, ie la sintassa dla perioda.
La frasa scëmpla (o proposizion), coche on udù, ie n adum de paroles cuncedes ite ntëur a un n predicat. Deborah à metù sun mëisa i mëiles. Lukas maia gën pësc. Doris cëla da viere ora. |
- Ortografia?
- Lijon deberieda
- I vocai
- I consonanc
- L azënt
- Can scrijen pa ë
y can e? - L prefis des- o dej-
- L prefis in-
- L apostrof
- I sënies de interpunzion
- Scrì grant o pitl
- Co spartì la paroles
- Scrì adum o destacà
- N valgun cunsëies
- Adurvé y avëi drë de
- Ce o cie
- Ciuldì, percie y ajache
- Coche, sciche o sciche sce
- Condizionel y congiuntif
- Congiuntif
- Crì, liejer y curì
- Dal pa o iel pa
- Deberieda, cun o adum
- Duc doi o tramedoi
- Forma passiva
- Formes partitives protlitiches n, nen y entlitiches -en, -enen
- Futur
- Imperfet
- Muesse y messon
- Nce o ënghe
- Negazion for dopla
- Nsnuet y nsëira
- Particula pa o 'a te na dumanda
- Partitif
- Partizip
- Posizion dl agetif
- Posizion dl predicat y dl soget
- Preposizion y articul indeterminatif
- Pronom
- Pronom espletif "l " y la costruzion impersonela
- Pronom reflessif reziproch
- Purvé y adurvé
- Ruvé y unì
- Superlatif
- Unì ora o ciafië
- Vënderdi y no *vënerdi
- Verb y pronom 1ª persona singulera
- Vester y pronom entlitich
- N valguna carateristiches
- Metafores y Metonimies
- Coche l fossa miec dì
- Scrì fauz Scrì drët
- I sonns y i pustoms
- L verb
- L inuem
- L articul
- L agetif cualificatif
- I pronoms y i agetifs pronominei
- L averb
- La preposizion
- La congiunzion
- La interiezion o estlamazion
- La sintassa dla frasa scëmpla
- La sintassa dla perioda
- Cantich de fra Surëdl
- Pinocchio