L descors diret porta dant a puntin y diretamënter la paroles pronunziedes da na persona. Per l solit scumëncel cun n verb “dl dì”: dì, svaië, respuender, damandé y n.i.
L vën auzà ora, tl scrit, da sënies grafics particuleres, coche la virgulëtes o la rissa curta:
Karl me ova dit ora de n sarëin: “Muesse te cunté l’aurità”.
«Ulà sons’a capitei?» ova damandà Werner.
– Te mbastësses’a l am de me judé?
L descors indiret dà esprescion a n pensier o ala paroles de na persona tres la cunteda de n auter, che l porta dant cun n verb “dl dì”: Tulon ca i ejëmpli dessëura:
Karl me ova dit ora de n sarëin che l messova me cunté l’aurità.
Werner ova damandà ulache fan capitei.
L me ova damandà sce me ësse mbastà l am de l judé.
L descors diret ie struturalmënter laite tla cunteda. Sce l mudon tl descors indiret, la proposizions che tl diret fova frases indipendëntes (cuncedes ite danter virgulëtes o risses curtes), devënteles tl indiret proposizions subordinedes, dantaldut ogetives o interogatives indiretes (zënza sënies grafics).
Tl passé dal descors diret al descors indiret iel suvënz bujën de mudé n valguna paroles: pronoms personei, agetifs y pronoms possessifs y demustratifs, verbs, averbs de tëmp o de luech y n.i., per les adaté ala frasa rejënta.
Cialon śën deberieda la defrënzes danter n descors diret y na si trascrizion, che vede plu a una che la va, tl descors indiret. L ie unì sotrissà n valguna pertes mudedes.
Canche n passa dal descors diret al descors indiret ie i mudamënc di tëmps verbei limitei, sce la cunteda ie tl presënt: N di Josef chërda su... y ti damanda. Sce la cunteda ie, ntant sce, tl passà: N di ova Josef cherdà su..., muessa duc i tëmps verbei unì passenei ite per i fé cuncurdé cun l tëmp prinzipel dla cunteda.
Tlo dessot purtons dant ejëmpli de coche muda i tëmps verbei prinzipei tl passé dal descors diret a chël indiret n relazion al tëmp dla rejënta.
L descors indiret liede
L descors indiret liede mët tla forma indireta l descors de na persona, ma zënza se nuzé de verbs dl dì y mantenian n valgun elemënc tipics dl descors diret (frases interogatives, estlamatives, interiezions). La frases pronunziedes ne vën, perchël, nia mudedes te subordinedes, ma les resta indipendëntes; verbs, pronoms personei, possessifs y n.i. vën adatei ala cunteda. Tulon inò ca l test de Josef se nuzan de chësc sistem.
Te chësta trascrizion ie metudes “indiretamënter” la paroles pronunziedes da Josef, zënza adurvé verbs dl dì y adurvan esprescions o sënies de interpunzion – tlo sotrissei – dl descors diret. Dut l test sbriscia via saurì.