4.4 L descors diret y indiretL descors diret porta dant a puntin y diretamënter la paroles pronunziedes da na persona. Per l solit scumëncel cun n verb “dl dì”: dì, svaië, respuender, damandé y n.i. L vën auzà ora, tl scrit, da sënies grafics particuleres, coche la virgulëtes o la rissa curta: Karl me ova dit ora de n sarëin: “Muesse te cunté l’aurità”. «Ulà sons’a capitei?» ova damandà Werner. – Te mbastësses’a l am de me judé? L descors indiret dà esprescion a n pensier o ala paroles de na persona tres la cunteda de n auter, che l porta dant cun n verb “dl dì”: Tulon ca i ejëmpli dessëura: Karl me ova dit ora de n sarëin che l messova me cunté l’aurità. Werner ova damandà ulache fan capitei. L me ova damandà sce me ësse mbastà l am de l judé. L descors diret ie struturalmënter laite tla cunteda. Sce l mudon tl descors indiret, la proposizions che tl diret fova frases indipendëntes (cuncedes ite danter virgulëtes o risses curtes), devënteles tl indiret proposizions subordinedes, dantaldut ogetives o interogatives indiretes (zënza sënies grafics). Tl passé dal descors diret al descors indiret iel suvënz bujën de mudé n valguna paroles: pronoms personei, agetifs y pronoms possessifs y demustratifs, verbs, averbs de tëmp o de luech y n.i., per les adaté ala frasa rejënta.
Cialon śën deberieda la defrënzes danter n descors diret y na si trascrizion, che vede plu a una che la va, tl descors indiret. L ie unì sotrissà n valguna pertes mudedes.
Canche n passa dal descors diret al descors indiret ie i mudamënc di tëmps verbei limitei, sce la cunteda ie tl presënt: N di Josef chërda su... y ti damanda. Sce la cunteda ie, ntant sce, tl passà: N di ova Josef cherdà su..., muessa duc i tëmps verbei unì passenei ite per i fé cuncurdé cun l tëmp prinzipel dla cunteda.
Tlo dessot purtons dant ejëmpli de coche muda i tëmps verbei prinzipei tl passé dal descors diret a chël indiret n relazion al tëmp dla rejënta.
L descors indiret liede L descors indiret liede mët tla forma indireta l descors de na persona, ma zënza se nuzé de verbs dl dì y mantenian n valgun elemënc tipics dl descors diret (frases interogatives, estlamatives, interiezions). La frases pronunziedes ne vën, perchël, nia mudedes te subordinedes, ma les resta indipendëntes; verbs, pronoms personei, possessifs y n.i. vën adatei ala cunteda. Tulon inò ca l test de Josef se nuzan de chësc sistem.
Te chësta trascrizion ie metudes “indiretamënter” la paroles pronunziedes da Josef, zënza adurvé verbs dl dì y adurvan esprescions o sënies de interpunzion – tlo sotrissei – dl descors diret. Dut l test sbriscia via saurì.
|
- Ortografia?
- Lijon deberieda
- I vocai
- I consonanc
- L azënt
- Can scrijen pa ë
y can e? - L prefis des- o dej-
- L prefis in-
- L apostrof
- I sënies de interpunzion
- Scrì grant o pitl
- Co spartì la paroles
- Scrì adum o destacà
- N valgun cunsëies
- Adurvé y avëi drë de
- Ce o cie
- Ciuldì, percie y ajache
- Coche, sciche o sciche sce
- Condizionel y congiuntif
- Congiuntif
- Crì, liejer y curì
- Dal pa o iel pa
- Deberieda, cun o adum
- Duc doi o tramedoi
- Forma passiva
- Formes partitives protlitiches n, nen y entlitiches -en, -enen
- Futur
- Imperfet
- Muesse y messon
- Nce o ënghe
- Negazion for dopla
- Nsnuet y nsëira
- Particula pa o 'a te na dumanda
- Partitif
- Partizip
- Posizion dl agetif
- Posizion dl predicat y dl soget
- Preposizion y articul indeterminatif
- Pronom
- Pronom espletif "l " y la costruzion impersonela
- Pronom reflessif reziproch
- Purvé y adurvé
- Ruvé y unì
- Superlatif
- Unì ora o ciafië
- Vënderdi y no *vënerdi
- Verb y pronom 1ª persona singulera
- Vester y pronom entlitich
- N valguna carateristiches
- Metafores y Metonimies
- Coche l fossa miec dì
- Scrì fauz Scrì drët
- I sonns y i pustoms
- L verb
- L inuem
- L articul
- L agetif cualificatif
- I pronoms y i agetifs pronominei
- L averb
- La preposizion
- La congiunzion
- La interiezion o estlamazion
- La sintassa dla frasa scëmpla
- La sintassa dla perioda
- Cantich de fra Surëdl
- Pinocchio