4.1 La strutura dla periodaNa perioda possa unì metuda adum per combinazion o per espanscion. La combinazion va bën mé per cërta sortes de periodes. Na perioda coche: L ruf ie jit persëura, ajache l à jetà trëi dis alalongia, possa propi vester na combina- zion de doi frases scëmples indipendëntes; la prima ie: L ruf ie jit persëura y la segonda ie: L à jetà trëi dis alalongia. Al cuntrer te na perioda coche: Alexander à udù che Marion se n ie jita cun l auto, mé una dla doi frases ie independënta: Marion se n ie jita cun l auto; *Alexander à udù, da sëula, ie agramatichela, ajache l mancia l cumplemënt oget, che respuend te chësc cajo ala dumanda: Cie à pa Alexander udù?; resposta: Marion che se n ie jita cun l auto. Chël che vën a se l dé ie perdrët plutosc n parados: chëla che de regula ie la “frasa prinzipela” ne possa nia sté da sëula y la frasa dependënta, ntant sce, possa. Per l solit per desferenzië, te na perioda, danter frases coordinedes y frases subordinedes se stizen sun l criter dl’ “autonomia sintatica”; la frases coordinedes ala prinzipela ie chëles che “possa sté da sëules”, la subordinedes, ntant sce, ne n’à nia chësta autonomia. Tulon tres i doi ejëmpli plu a puntin. L ruf ie jit persëura, ajache l à jetà trëi dis alalongia. Alexander à udù che Marion se n ie jita cun l auto. L prim ejëmpl, nce sce tulon demez la frasa dependënta: ajache l à jetà trëi dis alalongia, pudëssa nce sté da sëul: L ruf ie jit persëura. L segondo ejëmpl, ntant sce, ne possa nia sté da sëul sce tulon demez: che Marion se n ie jita cun l auto. Tl prim ejëmpl ne muessa la frasa depëndenta nia vester, ma tl segondo iela de ublianza. Chël uel dì che tl prim cajo ala na mpurtanza y na funzion segundera permez ala prinzipela. La dependënta dl segondo ejëmpl, ntant sce, ie n argumënt (aldò dl sistem dla valënza dl verb), che fej pert dl nucleus dla frasa, perchël ie na frasa coche *Alexander à udù agramatichela. L verb udëi à bujën de doi argumënc: un che vëija + cie che l vëija; tlo mancia l segondo argumënt che respuend ala dumanda: Cie à pa Alexander udù? Purempò ti dijen “frasa prinzipela”, nce sce la ne possa nia sté mpe da sëula. Si carateristica de “prinzipela” ne n’à nia da nfé cun la independënza, ajache l verb (te chësc cajo udëi) se damanda: Cie à pa Alexander udù? → che Marion se n ie jita cun l auto (= segondo argumënt); l ie drët ti dì a chësta segonda frasa dependënta, ajache l verb dla prinzipela se l damanda.
|
- Ortografia?
- Lijon deberieda
- I vocai
- I consonanc
- L azënt
- Can scrijen pa ë
y can e? - L prefis des- o dej-
- L prefis in-
- L apostrof
- I sënies de interpunzion
- Scrì grant o pitl
- Co spartì la paroles
- Scrì adum o destacà
- N valgun cunsëies
- Adurvé y avëi drë de
- Ce o cie
- Ciuldì, percie y ajache
- Coche, sciche o sciche sce
- Condizionel y congiuntif
- Congiuntif
- Crì, liejer y curì
- Dal pa o iel pa
- Deberieda, cun o adum
- Duc doi o tramedoi
- Forma passiva
- Formes partitives protlitiches n, nen y entlitiches -en, -enen
- Futur
- Imperfet
- Muesse y messon
- Nce o ënghe
- Negazion for dopla
- Nsnuet y nsëira
- Particula pa o 'a te na dumanda
- Partitif
- Partizip
- Posizion dl agetif
- Posizion dl predicat y dl soget
- Preposizion y articul indeterminatif
- Pronom
- Pronom espletif "l " y la costruzion impersonela
- Pronom reflessif reziproch
- Purvé y adurvé
- Ruvé y unì
- Superlatif
- Unì ora o ciafië
- Vënderdi y no *vënerdi
- Verb y pronom 1ª persona singulera
- Vester y pronom entlitich
- N valguna carateristiches
- Metafores y Metonimies
- Coche l fossa miec dì
- Scrì fauz Scrì drët
- I sonns y i pustoms
- L verb
- L inuem
- L articul
- L agetif cualificatif
- I pronoms y i agetifs pronominei
- L averb
- La preposizion
- La congiunzion
- La interiezion o estlamazion
- La sintassa dla frasa scëmpla
- La sintassa dla perioda
- Cantich de fra Surëdl
- Pinocchio