a cura di Marco Forni

Scrì grant o pitl

La ortografia vëija dant l’ublianza dl pustom grant, de regula tla posizion danora, te doi caji fundamentei:


• per mustré ulache scumëncia na perioda, sibe coche scumenciamënt assolut, sibe do n pont:

Ie vede sa mont. L me sà bel a jì ora per i bòsc.


• cun i inuemes de persona (=antroponims), de luesc (= toponims) o de crëps (= oronims):

Arcangiul, Giuani, Piere, Tresl, Ujep; Sëlva, Urtijëi, Runcadic; Mëisules, Saslonch, Sasplat.



L vën nce scrit grant:


• i inuemes de ruves, lec, meres, montes, troies, stredes, plazes, mesc, luesc, ziteies y stac:

Derjon, Lech Sant, Mer Mort, Mont de Sëuc, Troi Paian, Streda Tresval, Plaza Sant Antone, Paratoni, Runcaudie, Bulsan, Trënt, Sviz(e)ra, Talia

sce danter i inuemes de plaza, streda, via iel na preposizion, la scrijen pitl:

Plaza Sant Antone, Streda Daunëi, Via Crucis Streda Col da Lech, Streda Mulin da Coi, Streda Plan da Tieja


• i inuemes de sanc, de festes religëuses y, n particuler, i inuemes de Die y la Madona:

Sant Antone, Santa Catarina, Sant Ujep, San Merch, Pasca, Nadel, Chël Bel Die, Salvator, Santa Cumenion, Vergin


• l pustom grant possa vester d’utl cun vel sostantif per astilé ora melntendudes:

i Romans (i romans antics) y i romans (i romans moderns)


• i inuemes de lies y istituzions:

Lia da Mont, Lia Mostra d’Ert, Istitut Ladin Micurà de Rü, Cassa dl Sparani, Union di Ladins de Gherdëina


• i tituli de n liber, de n’opra artistica, de mujiga o vel da de tel:

L Calënder de Gherdëina, Mi prima paroles, La vedla massaria


• i inuemes di seculi:

Setcënt, Otcënt, Nuefcënt


• i pustoms che fej pert de na sigla:

AIDS, PD, SVP


• n valgun inuemes che mostra su nozions astrates y istituzions publiches, n contraposizion a omografs, che à da nfé cun dac particuleres y concrec:

La Majon di Deputac ie śareda.
La majon de mi sor ie śareda.

L Cunsëi se à abinà.
Scota su mi cunsëi.

La Dlieja [la istituzion] ie massa stluta.
La dlieja [l frabicat] ie tl zënter dl luech.


L pustom grant vën nce adurvà do i doi ponc che gëura n descurs diret, de regula stlut danter virgulëtes (autes: “ ” o spizes: « ») o cun na rissa danora:

Ël dij: “Śën vedi mo a fé na raida cun la roda”.
L maester ti à respundù: «Tu es tort».
La oma ti svaiova do al mut: – Cëla dan passé via la streda!


Do n sëni estlamatif o interogatif, possen scrì sibe grant che pitl, l vën a dì sce chëi che scrij sënt na spartizion tlera danter i doi elemënc dla frasa (coche cun l pont) o sce i uel mé sotrissé l unì a se l dé de na secuënza unitera.

Finela via! ne te ovi pa nia dit de lascé vester?
o: Finela via! Ne te ovi pa nia dit de lascé vester?
Mienes’a de avëi rejon? No, te es tort!


• per auzé ora na forma de respet ti cunfronc de na persona iel usanza (dantaldut tla lëtres formeles) de scrì grant nia mé i apelatifs:

Stimà Ambolt, Stimà Assessëur, Stimà Presidënt


• nce i pronoms personei y alocutifs che à da nfé cun l destinadëur sciche Vo:

Speron che Vo pudëise mëter na bona parola.


• l ie da dì che l pustom reverenziel se muda ju. Ala fin dla finedes muessel jì a discrezion de chëi che scrij, capì te ciuna situazion y cun ciun livel formel che n se tol dant de tò su cuntat cun n destinadëur:

Ambolt o ambolt, Assessëur o assessëur, Presidënt o presidënt


• l vën cunsià de tenì ite te n test na coerënza, per ejëmpl: o scrì for ambolt o for Ambolt.